Revisió del 14:01, 29 març 2019 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 23:55, 20 juny 2019 modifica desfés Yuanga (discussió \| contribucions) Administradors 100.146 edits Introducció Edició següent →
Línia 1: El '''lleure''' dit a tort ''oci'' ~~per [[Barbarisme#Castellanismes\|castellanisme]] (que és l'estat o vici d'inactivitat, de no treballar, de no fer res)~~ és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions. Per això, a l'[[Imperi Romà]] oposaven "otium" (oci) al "negotium" (el negoci, les obligacions preestablertes). Ara bé, el temps de lleure no és un temps buit, sense cap utilitat i que es perd. Per consegüent, a la [[Grècia clàssica]] el terme que significava oci ('scholé') també va donar origen al terme "escola".<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/PensarOci.pdf Gonçal Mayos "Oci: una genealogia macrofilosòfica"]</ref> Com establí el creador de la sociologia del lleure, [[Joffre Dumazedier]] (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de '''d'''iversió, '''d'''escans i '''d'''esenvolupament personal.<ref>Ponce de León, A. (1998), ''Tiempo libre y rendimiento académico'', Biblioteca de investigación, 9. Universidad de La Rioja. {{ISBN\|84-88713-68-1}}</ref> En la societat postindustrial contemporània, l’expansió del lleure i dels sectors econòmics -que d'alguna manera li estan destinats- fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l’espectacle i del coneixement.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/PensarOci.pdf Gonçal Mayos "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement"]</ref>

Lleure: diferència entre les revisions