Numeració romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
claus sobrants
Línia 444:
 
* Les inscripcions «clàssiques» (aquelles datades de l'època romana) usaven a vegades {{romanes|IIII}} (4) en comptes de {{romanes|IV}}. També es veuen altres formes «additives», com ara {{romanes|VIIII}} (9) per {{romanes|IX}}, encara que són més rares. Els números de les portes del [[Colosseu]], per exemple, {{romanes|IV}} és evitat sistemàticament a favor de {{romanes|IIII}}, i s'apliquen altres «subtractius» de manera que la porta 44 està etiquetada {{romanes|XLIIII}} i la porta 49 és la {{romanes|XLIX}}.
 
* Els [[Rellotge|rellotges]] que utilitzen els números romans per a les marques horàries normalment mostren {{romanes|IIII}} per al 4 (però {{romanes|IX}} per al 9), una pràctica que es remunta a rellotges molt primerencs com el [[rellotge de la catedral de Wells]] de finals del segle {{romanes|XIV}}.<ref>{{ref-llibre| títol= Time & Timekeepers| cognom= Milham| nom= W.I| any= 1947| editorial= Macmillan| any= New York| pàgina= 196 |llengua=anglès}}</ref><ref name="pickover">{{ref-llibre| títol= Wonders of Numbers: Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning| nom= Clifford A| cognom= Pickover| enllaçautor= Clifford A. Pickover| editorial= Oxford University Press| any= 2003| isbn= 978-0-19-534800-2| pàgina= 282| llengua=anglès| id= 52N0JJBspM0C}}</ref><ref>{{ref-llibre| títol= More of the straight dope| cognom= Adams| nom Cecil| cognom2= Zotti| nom2= Ed| editorial= Ballantine Books| any= 1988| isbn= 978-0-345-35145-6| pàgina= 154 |llengua=anglès}}</ref> Tanmateix, això no és universal (per exemple, el rellotge del [[Palau de Westminster]], el [[Big Ben]], utilitza el {{romanes|IV}} ).<ref name="pickover" />
*De vegades, s'utilitza {{romanes|XIIX}} o {{romanes|IIXX}} per 18 en comptes de {{romanes|XVIII}}. La paraula llatina per a «divuit» sovint es representa com l'equivalent a «dos menys de vint» (''duodeviginti'') que pot ser la font d'aquest ús.
Linha 450 ⟶ 449:
* De vegades, {{romanes|V}} i {{romanes|L}} no s'utilitzen (com per exemple, {{romanes|IIIIII}} i {{romanes|XXXXXX}} en comptes de {{romanes|VI}} o {{romanes|LX}}.<ref>{{ref-llibre| nom= Joyce Maire| cognom= Reynolds| nom2= Anthony J. S.| cognom2= Spawforth| capítol= numbers, Roman| títol= [[Oxford Classical Dictionary]]| edició= 3| editorial = Oxford University Press| any= 1996| isbn= 0-19-866172-X |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom= Kennedy| nom= Benjamin Hall| títol = The Revised Latin Primer| any= 1923| editorial= Longmans, Green & Co| lloc= Londres |llengua=anglès}}</ref>
* La majoria dels nombres no estàndard que no apareixen descrits anteriorment (com ara {{romanes|VXL}} (45) en comptes del {{romanes|XLV}} estàndard), són moderns i poden ser deguts a l'error en comptes de ser un ús genuí de variants. A principis del segle {{romanes|XX}}, diverses representacions de 900 (convencionalment {{romanes|CM}}) van aparèixer en diverses dates inscrites (per exemple, 1910 es mostra a l'[[Arc de l'Almirallat]], a [[Londres]], com {{romanes|MDCCCCX}} en comptes de {{romanes|MCMX}}, mentre que a l'entrada nord del [[Museu d'Art de Saint Louis]], 1903 està inscrit {{romanes|MDCDIII}} en lloc de {{romanes|MCMIII}}).<ref>{{ref-web| títol= Gallery: Museum's North Entrance (1910)| obra= Saint Louis Art Museum| url= https://web.archive.org/web/20101204081437/http://slam.org:80/century_of_free/gallery.php| llengua=anglès}} The inscription over the North Entrance to the Museum reads: "Dedicated to Art and Free to All MDCDIII." These roman numerals translate to 1903, indicating that the engraving was part of the original building designed for the 1904 World's Fair</ref>
* Hi ha alguns exemples dels números de l'any després de 1000 escrits com a dos números romans, per exemple 1613 com {{romanes|XVIXIII}}, corresponent a la lectura comuna «setze-tretze» d'aquests números d'anys en anglès, o 1519 com {{romanes|XV}}<sup>{{romanes|C}}</sup>{{romanes|XIX}} com en el francès «quinze cents-dinou», i lectures similars en altres llengües.<ref>M. Gachard (1862): "[https://www.persee.fr/doc/bcrh_0770-6707_1862_num_31_3_3033 II. Analectes historiques, neuvième série (n<sup>os</sup> CCLXI-CCLXXXIV)]". ''Bulletin de la Commission royale d'Historie'', volum 3, p. 345-554. Pàgina 347: ''Lettre de Philippe le Beau aux échevins...'', cita: "Escript en nostre ville de Gand, le XXIIII<sup>me</sup> de febvrier, l'an IIII<sup>XX</sup>XIX [quatre vint - dinou = 99]." Pàgina 356: ''Lettre de l'achiduchesse Marguerite au conseil de Brabant...'', cita: "... Escript à Bruxelles, le dernier jour de juing anno XV<sup>c</sup>XIX [1519]." Pàgina 374: ''Letters patentes de la rémission ... de la ville de Bruxelles'', cita: "... Op heden, tweentwintich daegen in decembri, anno vyfthien hondert tweendertich [quinze cents - vint-i-dos] ... Gegeven op ten vyfsten dach in deser jegewoirdige maent van decembri anno XV tweendertich [1522] vorschreven." Pàgina 419: ''Acte du duc de Parme portant approbation...'', cita": "Faiet le XV<sup>me</sup> de juillet XV<sup>c</sup> huytante-six [1586]." {{doi|10.3406/bcrh.1862.3033}}</ref>
 
=== Nombres grans ===