Despesa pública: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Segons el DCVB, seria "gast", no "gasto"
m economistes clàssics sobre la despesa pública
Línia 1:
La '''despesa pública''' o '''gast públic'''<ref>[http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius/diccionari-ortografic Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià] de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].</ref><ref>[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari català-valencià-balear].</ref> és el conjunt de [[diner]]s que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un [[estat]] o ens en qüestió. Les despeses corrents de l'estat són: Pagarpagar al personal públic, manteniment i construcció d'[[infraestructures]], [[benestar social]]...
 
== La despesa pública segons els economistes clàssics ==
La despesa pública havia de ser mínima, referint-se a les matèrier que no podien ser exercides pel sector privat: defensa, justícia i instrucció pública indispensable. Així, era vist com un mal necessari.<ref>{{ref-llibre |cognom=Sánchez Revenga |nom=Jaime |títol=Presupuestos Generales del Estado y aspectos básicos del presupuesto general de las CEE |lloc=Barcelona |editorial=Ariel |any=1989 |isbn=84-344-2034-1|pàgines=34}}</ref>
 
Aquesta mentalitat es presentava amb les raons presentades per [[Adam Smith]] i [[J.B. Say]] que afirmaven que l'Estat (en el context de l'últim terç del segle XVIII) era una organització poc eficaç per a crear riquesa, malbaratador dels recursos privant de fons a la indústria i el comerç per a la [[industrialització]] i era un bastió de privilegis per al [[comerç]] mitjançant la concessió de [[monopolis[[ i l'establiment d'[[aduana|aduanes]] que evitaven la lliure competència.{{sfn|Sánchez Revenga|1989|p=35}}
 
== Referències ==