Història del paisatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
===Orígens i desenvolupament===
A '''Anglaterra''', la història del paisatge va néixer com a disciplina acadèmica arran de la publicació del llibre de W. G. Hoskins, ''Making of the English Landscape'', editat l'any 1955. Seguint els passos de Hoskins, s'han publicat nombroses recerques regionals, estudis dedicats a períodes reculats (com el de Della Hooke sobre l'època anglosaxona), o treballs dedicats a elements concrets del paisatge (com poden ésser els camps, les esglésies, els monestirs[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_07_01_archive.html], els castells[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_06_01_archive.html] o els pobles). Oliver Rackham ha centrat les seves recerques en l'estudi de la història dels arbres i de les masses forestals. Existeix la ''Society for Landscape Studies''.[http://www.landscapestudies.com/]
A '''França''', els estudis del paisatge històric prenen importància en els treballs de Charles Higounet, que crea un laboratori de cartografia històrica a [[Bordeus]] i es dedica, per exemple, a estudiar les [[vilanova|vilanoves]] o bastides occitanes. Alhora, també han tingut un paper metodològicament capdavanter les recerques dutes a terme per Chouquer i Favory, centrades en l'estudi de les [[centuriació|centuriacions]] romanes, que han potenciat els treballs sobre la morfogènesi dels territoris. D'acord amb aquesta mateixa metodologia, cal fer esment de les aportacions d'Elisabeth Zadora-Rio o de Jean-Loup Abbé, amb relació a l'època medieval.
Línia 10:
De fet, dins l'estat francès, hem de destacar d'una manera especial les importants aportacions metodològiques fetes amb relació a '''Occitània''', pel que fa a l'estudi del poblament ([[poble castral|pobles castrals]], [[poble de sagrera|pobles eclesials]], [[vilanova|vilanoves]], [[poble obert|pobles oberts]]) o de l'organització parroquial.
Amb relació a '''Catalunya''', podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'època romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'història medieval (Aymat Catafau, [[Jordi Bolòs]]). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o [[sagrera]] del [[Rosselló]], el [[Conflent]] i el [[Vallespir]]. Pel que fa a les '''Illes Balears''', cal cridar l'atenció d'una manera especial sobre els estudis dels [[espais hidràulics]] (Miquel Barceló[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_04_01_archive.html], Helena Kichner[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_02_01_archive.html]). Amb relació als '''País Valencià''' són molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, André Bazzana o de Thomas F. Glick i també els estudis més recents d'Antoni Furió, Enric Guinot[http://arqueopaisatge.blogspot.com/2008/03/squies-i-sistemes-de-regadiu-valncia.html], Josep Torró, etc., sobre [[espai hidràulic|espais hidràulics]], [[vilanova|vilanoves]], límits o pobles i castells [[andalusí|andalusins]].
----
| |||