València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 84.121.42.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
-->{{vegeu (des)|la ciutat de València}}
{{Infotaula geografia política}}
'''València''' és la capital i la localitat més poblada de la
València es va fundar com a [[colònia romana]] l'any 138 aC, amb el cònsol [[Dècim Juni Brut Galaic]], i es va denominar ''Valentia Edetanorum''. Diversos segles després, l'any 711 els [[musulmans]] van ocupar la ciutat, aportant la seua [[Àrab|llengua]], la seua [[Islam|religió]] i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous [[conreu|cultius]]. En l'any 1238 el rei cristià [[Jaume I d'Aragó]] va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el ''[[Llibre del Repartiment]]'', i també va crear una nova llei per a la ciutat, els [[Furs de València|Furs]], els quals es van fer extensius a la resta del [[Regne de València]]. Al [[segle XVIII|{{Segle|xviii}}]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va derogar els furs com un castic al Regne de València per haver-se alineat amb els [[Dinastia dels Habsburg|austriacistes]] en la [[guerra de successió espanyola|Guerra de Successió espanyola]]. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu [[autogovern]], i es va instituir València com la capital de l'actual [[Comunitat Valenciana]], tal com arreplega [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|l'Estatut d'Autonomia]].
Línia 106:
[[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg|thumb|{{mida|1='''[[Penó de la Conquesta]]''', conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València}}]]
L'entrada a la ciutat de València del rei
Després de la victòria cristiana, la població musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta. La repoblació de la ciutat va ser majoritàriament de la part aragonesa de parla castellana. Durant molts anys s’ha afirmat que va ser de parla catalana i per esta raó, el valència com idioma va desaparèixer per deixar pas al català. No obstant estudis històrics i genètics d’universitats com la universitat de Harvard, han demostrat que eixa repoblació no va existir mai a València, si va ser així a les illes balears, però no a la comunitat, on els que van arribar ha repoblar, eren aragonesos amb cognoms i parla castellana. Es per esta raó, per la que l’idioma València ha existit durant segles independent dels idiomes germans de les illes i Catalunya. El Valencià va tindre un segle d’or de la llengua abans que ningun altra llengua a la península, i es va traduir la bíblia abans al valencià que al castellà. No obstant això, durant principis del segle XX, l’idioma valencià estava caient en desús, i els valencians van tractar d’unificar la llengua amb els nacionalistes catalans, pensaven que era l’única manera de salvar la llengua, però, els nacionalistes de principis de segle els van rebutjar, no hem d’oblidar que els primers nacionalistes afirmaven que l’idioma valencià era un idioma diferent al català i no tenia cap mena de sentit fusionar-los. És per aquesta raó, que al 1922 i durant molts anys l’idioma valencià va tindre la categoria d’idioma totalment independent en la reial acadèmia de la llengua Espanyola. No és fins els anys vuitanta, i rebent un cop final als anys noranta amb el pacte Pujol-Aznar, on el valencià desapareix i passa ha estar regit per la acadèmia de la llengua catalana. El valencià ha patit per tant, persecució en els últims vuitanta anys, primer pel franquisme, on la parla castellana es va imposar, i més tard, amb quaranta anys de fusió amb el català, cada cop, és parla més com és parla a Barcelona i estan caient en desús totes aquelles expressions de l’idioma valencià.
Jaume I atorgà a la ciutat unes noves lleis, els [[Furs de València|Furs]], que anys després foren extensives a tot el [[Regne de València]]. Començava així una nova etapa, de la mà d'una nova societat, que establí les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.[[Fitxer:torres serrans valencia2.jpg|thumb|esquerra|{{mida|1= [[Porta de Serrans]], part de la [[muralla del segle XIV]]}}]]
Durant el {{Segle|xiv}} la ciutat patí fortes riuades el [[1321]],<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA21&dq=1321+riuada+val%C3%A8ncia&hl=ca&ei=AuRMTZGbCcbusga5hamRDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=1321%20riuada%20val%C3%A8ncia&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.21</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Furió |nom=Antoni |cognom2=García-Oliver |nom2=Ferran |títol=Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345) |url= http://books.google.cat/books?id=PU7QMxDhk2AC&printsec=frontcover&dq=bibliogroup:%22Llibre+d'establiments+i+ordenaci%C3%B3ns+de+la+ciutat+de+Val%C3%A8ncia%22&hl=ca&sa=X&ei=MO_QT4qVDMi-0QXP3tDJCw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=bibliogroup%3A%22Llibre%20d'establiments%20i%20ordenaci%C3%B3ns%20de%20la%20ciutat%20de%20Val%C3%A8ncia%22&f=false | editorial=Universitat de València |data=2007 |pàgines=p.132 |isbn=8437066662 }}</ref> 1340 i 1358 la [[pesta negra]] ([[1348]]), la [[Guerra de la Unió]] (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la [[guerra dels dos Peres|Guerra dels Dos Peres]], que obligà a alçar molt de pressa una nova [[muralla del segle XIV|muralla]] per tal de contenir, per tres vegades ([[Setge de València (1359)|1359]],<ref>Manuel Becerra, ''[http://books.google.cat/books?id=9nrfDFh8YfwC&pg=PA257&dq=guardamar+1359&hl=ca&ei=7qKdTNzMGIraOLT0iKoM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=guardamar%201359&f=false Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359]'', p-256-257 {{es}}</ref> [[Setge de València (1363)|1363]] i [[Setge de València (1364)|1364]]) l'atac [[Regne de Castella|castellà]]. En el darrer terç del [[segle XIV|{{Segle|xiv}}]] es va construir una [[Drassanes del Grau|nova drassana]] que encara es conserva.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca | editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref> La convivència entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.
|