Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia Ximena»

+ ref.
(+ ref.)
(+ ref.)
La dinastia pren el seu nom del [[rei]] [[Ximeno]] i els seus descendents, que esdevindran primer senyors d'[[Àlaba]], i que posteriorment seran reis de Navarra. El primer serà [[Sanç I de Navarra]] el [[905]]. Aquesta dinastia passarà a governar el '''Regne de Navarra''' fins al [[1234]], any en què serà substituïda per la [[dinastia Xampanya]].
 
Gràcies als matrimonis i aliances aquesta dinastia passarà a governar el '''Comtat d'Aragó''', i el posterior '''Regne d'Aragó''', sovint sota poder d'uns mateixos reis. Així s'introdueix al comtat d'Aragó el [[925]] gràcies al matrimoni de la [[comtessa]] [[Andregot Galindes]] amb el [[rei de Navarra]] [[Garcia II Sanxes I de Navarra|Garcia II Sanxes I]].<ref>{{Ref-web|url=https://journals.openedition.org/e-spania/20030?file=1|títol=Quadre al Liber regum|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Aquesta dinastia es mantindrà fins al [[1162]], any en què [[Peronella d'Aragó]] renuncia als seus drets sobre el regne en favor del seu fill [[Alfons el Cast|Alfons II d'Aragó]], del [[casal de Barcelona]].
 
La introducció al '''Regne de Castella''' es produeix el [[1029]] pel regnat del [[rei de Navarra]] [[Sanç III de Navarra|Sanç III el Major]]. Aquest dividirà el seu regne en els seus fills, i el gran [[Ferran I de Castella]] serà el continuador de la dinastia, i alhora l'introductor al '''Regne de Lleó''', que rebrà de la seva esposa. Aquesta dinastia finalitzarà amb [[Urraca I de Castella]], reina de Castella i de Lleó, que donarà pas a la [[dinastia Borgonya]].
36.210

modificacions