Gregor Mendel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.73.8. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 3:
}}
'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naixement; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac|Imperi austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]]-[[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]], [[6 de gener]] de [[1884]])<ref>El 20 de juliol era el seu aniversari; sovint es confon amb el 22 de juliol, que és la data del seu baptisme. [http://www.mendel-museum.org/eng/1online/room1.htm ''Biography of Mendel at the Mendel Museum'']</ref> fou un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[història natural|naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realitzar experiments d'[[híbrid|hibridació]] cultivant [[pèsol]]s, fent encreuaments per [[pol·linització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seva obra de [[1865]] ''Versuche über Plflanzenhybriden'' (''Experiments d'hibridació en plantes''), en què descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de ''[[Pisum]]'' [[pèsol|(pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament gens d'impacte. Malgrat algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fou fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de manera simultània per [[Hugo de Vries]], [[Carl Correns|Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]]; divulgà l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].
== Biografia ==
[[Fitxer:Coat of arms of Gregor Mendel.svg|200px|thumb|Escut d'armes de Gregor Mendel com abat de Sant Tomàs de Brno.]]
Gregor Mendel va néixer el 20 de juliol de 1822 a la vila de [[Heinzendorf]] (avui dia [[Hynčice]], al nord de [[Moràvia]], [[República Txeca]]), llavors província austríaca, i fou batejat amb el nom de Johann Mendel. Prengué el nom de ''pare Gregori'' en entrar a l'[[Orde de Sant Agustí]] el 9 d'octubre de 1843 al convent de [[Brno]] (aleshores [[Brünn]]) i seu de clergues il·lustrats. El 6 d'agost de 1847 fou ordenat sacerdot.<ref> Lazcano, Rafael: ''Johann Gegor Mendel (1822-1884)'', (Saarbrücken, 2014) pp. 27-30.</ref> El 1849 realitzà un examen amb intenció d'entrar com a professor en una escola de secundària a [[Znojmo]], però no el passà. El 1851 entrà a la [[Universitat de Viena]], on estudià [[història]], [[botànica]], [[física]], [[química]] i [[matemàtiques]]. Allà començà diverses anàlisis sobre l'herència de les abelles.
Mendel fou titular de la prelatura de l'Imperial i Reial Orde Austríac de l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]], director emèrit del Banc Hipotecari de Moràvia, fundador de l'Associació Meteorològica Austríaca, membre de la Reial i Imperial Societat de Moràvia i Silèsia per a la Millora de l'Agricultura, Ciències Naturals, Coneixements del País i jardiner.
Mendel presentà els seus treballs a les reunions de la Societat d'Història Natural de Brno<ref>Mendel, J. G., 1866. ''[[Versuche über Plflanzenhybriden]]''. Verhandlungen des naturforschenden Vereines in Brünn, Bd. IV für das Jahr, 1865 ''Abhandlungen'':3-47. Traducción al inglés, ir: {{Cita publicación|autor=Druery, C. T. & William Bateson|título=Experimentos en hibridación vegetal|revista=J. Royal Horticultural Soc.|volumen=26|páginas=1-32|fecha=1901|url=http://www.esp.org/foundations/genetics/classical/gm-65.pdf}}</ref> el 8 de febrer i el 8 de març de 1865, i els publicà posteriorment amb el títol d'''[[Experiments sobre la hibridació de les plantes]]'' el 1866 a les actes de la Societat. Els seus resultats foren ignorats completament, i passaren més de trenta anys perquè els reconeguessin i els entenguessin.<ref name=pb>{{cita libro|autor=Bowler, Peter J.|título=Evolution: the history of an idea|editorial=[[University of California Press]]|ubicación=Berkeley|año=2003|isbn=0-520-23693-9}}</ref> Curiosament, el propi [[Charles Darwin]] no coneixia el treball de Mendel, segons afirma [[Jacob Bronowski]] a la seva obra ''[[L'ascens de l'home]]''.<ref>Bronowski, J. (1973/1979). ''El ascenso del hombre'' (''The Ascent of Man'') (A. Ludlow Wiechers/BBC, trad.). 448 pp. Bogotá: Fondo Educativo Interamericano.</ref>
En tipificar les característiques fenotípiques (aparença externa) dels pèsols els anomenà «caràcters». Féu servir el nom «element» per referir-se a les entitats hereditàries separades. El seu mèrit rau en adonar-se que als seus experiments (varietats de pèsols) sempre ocorrien en variants amb proporcions numèriques simples.
Els «elements» i «caràcters» han rebut posteriorment molts noms, però avui dia es coneixen de manera universal amb el terme de «[[gen]]s», suggerit el 1909 pel biòleg danès [[Wilhelm Johannsen]]. I, més acuradament, les versions diferents d'un gen responsables d'un fenotip particular s'anomenen «[[al·lel]]s». Els pèsols les llavors dels quals són verdes i grogues corresponen a diferents al·lels del gen responsable del color de les llavors.
Mendel morí el 6 de gener de 1884 a Brno a causa d'una nefritis crònica.
== Herència dels caràcters de Mendel ==
| |||