Antic Règim: diferència entre les revisions

El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'[[edat moderna]] i, a [[Espanya]], culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el [[segle XIX]].

 

La seva utilització és contemporània a la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], tanmateix la responsabilitat més gran en la seva fixació correspon a [[Alexis de Tocqueville]],<ref>Tocqueville, Alexis (1856): ''L'ancien régime et la Révolution''. Traducció catalana de Joan Casas, ''L'Antic Règim i la Revolució'', seguit de ''Estat social i polític de França abans i després de 1789'' / Alexis de Tocqueville. Edició a cura de Xavier Arbós; pròleg de [[Josep Ferrater Mora]]. Barcelona, Ed. 62, 1983 (Clàssics del pensament modern; 10) {{ISBN|84-297-2082-0}} </ref> que va indicar que «la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] va batejar allò que va abolir».<ref>«la Révolution française a baptisé ce qu'elle a aboli»</ref> Tocqueville, doncs, va donar al concepte antic règim una difusa diferenciació respecte del d'[[edat mitjana]], que es va fer comuna en la [[historiografia]] durant el segle XIX i la primera meitat del XX. Historiadors posteriors han discutit el terme, especialment [[François Furet]].<ref>[[François Furet]] té nombroses obres dedicades al tema, des de ''La Révolution française'', en col·laboració amb [[Denis Richet]] (Fayard, París, 1965), fins a un ''Dictionnaire critique de la Révolution Française''</ref>

 

 

== Característiques ==

La [[Propietat privada|propietat]] de la [[terra]] va ser el principal [[factor de la producció]] fins a la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]]. La naturalesa compartida de molts tipus de propietat i amb voluntat de permanència en el temps (per exemple, les terres comunals) va fer impossible l'existència d'un [[mercat lliure]] de terres.<ref>La resistència de l'economia tradicional a la institució del mercat lliure, considerada com "natural" pel liberalisme econòmic, va ser magistralment explicada per [[Karl Polanyi]]. ''La gran transformación'' Madrid:La Picota, 1989. {{ISBN|84-7731-047-5}}</ref> El mateix va passar als altres dos [[factors de producció]]: ni el [[Capital (economia)|capital]] (sospitós de representar una forma de riquesa no compatible amb la forma de vida noble o clerical, i encara lluny de l'acumulació necessària per una [[revolució industrial]]) ni el [[treball (economia)|treball]] (impropi dels privilegiats, i considerat com una maledicció bíblica) es venien en el [[mercat]] com mercaderies subjectes al lliure joc de l'[[oferta]] i la [[demanda]].