Còmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
apòstrof, separació, format... |
||
Línia 98:
Les experiències d'edició underground dels 70 i 80 es transformen en un sòlid sector del mercat, afermant editorials com [[Freon]] a [[Bèlgica]], [[Cockroach]] a la [[Xina]], [[Fantagraphics Books]] i [[Drawn and Quarterly]] als Estats Units, [[L'Association]] o [[Cornelius]] a França, [[Atrabile]] en Suïssa, etc. Els autors que publiquen, i que sovint s'autoediten, tendeixen sovint cap al costumisme (fins i tot autobiogràfic) i la historieta experimental, com és el cas dels nord-americans [[Peter Bagge]], [[Daniel Clowes]] i [[Charles Burns]], els francesos [[David B.]], [[Philipe Dupuy]] i [[Charles Berbería]] o la iraniana [[Marjane Satrapi]]. [[Maus]] d'[[Art Spiegelman]] arriba fins i tot a rebre el [[premi Pulitzer]] el 1992.
Alguns d'aquests autors no pretenen allunyar del gran públic ni dels gèneres més clàssics. Un bon exemple seria ''La masmorra'', de [[Lewis Trondheim|Trondheim]] i [[Joann Sfar|Sfar]], que s'inscriuen dins del subgènere de la [[fantasia heroica]]. Tampoc els artistes fundadors
En contrast, una de les tires més populars és [[Calvin i Hobbes]] (1985), de [[Bill Watterson]], que ha recuperat elements de l'humor físic de la ja extinta època daurada de les tires de premsa. El gran supervendes del mercat francès també està protagonitzat per un infant: [[Titeuf]], l'àlbum dotzè, arriba gairebé mig milió d'exemplars venuts el 2008.<ref>En realidad, 495.400, según el [http://www.du9.org/IMG/pdf/2008-bd.pdf listado de las 30 BD más vendidas en 2008]. Consultado el 5/04/2009.</ref>
El 2013 als Estats Units d'Amèrica es publicà 'Life', el primer còmic per a invidents i sense lletres escrites. Es publicà el 2014 a [[Mèxic]] el segon còmic en [[braille]] de la història: 'Sensus. El universo en sus ojos' guionitzat per Jorge Grajales i il·lustrat per Bernardo Fernández.<ref>{{ref-notícia|títol=México publica primer cómic en braille|publicació=La Prensa|url=http://www.prensa.com/entretenimiento/Mexico-publica-primer-comic-braille_0_4102839859.html|consulta=11 febrer 2016|data=24 desembre 2014}}</ref>
== Tipus de còmic ==
Línia 112:
El treball de [[Rudolph Dirks]], amb la seva obra ''[[Katzenjammer kids]]'', és considerat el primer còmic pròpiament dit. Va aparèixer el [[12 de desembre]] de [[1897]], i va tenir una gran acceptació pel públic, Dirk va introduir l'ús de la [[bafarada]] (també anomenada globus o fumets) que contenen el diàleg, donant-li més dinamisme al conjunt de la història gràfica. Però va ser [[Winsor McCay]] el vertader innovador del còmic, per la seva audàcia en l'enquadrament, la utilització de diferents plans i la bellesa dels seus dibuixos i arguments en obres com ara ''[[Little Nemo]]''.
El [[1934]] apareix [[Flash Gordon]], d'[[Alex Raymond]] i, de mica en mica, comencen a sorgir històries de personatges comuns que es caracteritzaven per ser herois, soldats, mags
Una de les tires més reeixides i apreciades són les que, dels dels [[anys 30]] gent com [[Walt Disney]] feren als periòdics protagonitzades per [[Mickey Mouse]]. Tanmateix, cal notar que Disney prompte deixaria de guionitzar les tires còmiques, passant aquestes a les mans de [[Floyd Gottfredson]], qui és considerat l'autor que ha tractat el personatge amb major virtuosisme.
| |||