A més a més, segons la dotació cromosòmica de l'òvul, la partenogènesi pot ser:
* <u>{{subratllat|Haploide (n) o arrenotoca</u>}}: els òvuls sense fecundar (n) sempre generen mascles i els fecundats (2n), femelles. Es dóna en abelles i en altres [[himenòpters]], en alguns [[coleòpters]] i en [[zigentoms]], i sempre és facultativa. El control del sexe de la descendència és un procés clau en l'evolució de les estructures colonials en [[Eusocialitat|insectes socials]].
* <u>{{subratllat|Diploide (2n) o telitoca</u>}}: els òvuls sense fecundar (2n) sempre donen lloc a femelles amb la mateixa càrrega genètica que la progenitora ([[Clonació|clons]]). Es dóna en [[pugons]] ([[hemípters]]), [[Blatodeus|panderoles]], [[Coccoïdeus|cotxinilles]] ([[hemípters]]) i en alguns escarabats [[curculiònids]], i sol ser obligada. Aquest tipus de partenogènesi té la potencialitat de generar una gran quantitat de descendència en poc temps en detriment de la variabilitat genètica. En els pugons, les generacions partenogenètiques alternades amb les [[Reproducció sexual|anfigòniques]] permeten explosions demogràfiques en moments puntuals.<ref>{{Ref-web|url=https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/partenogenesi-arrenotoca/|títol=Partenogènesi arrenotoca|consulta=13/06/2019|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
