Rampó: diferència entre les revisions

'''Rampó''' (dècada del 770 - [[825]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte de Besalú|Besalú]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[820]]-[[825]]).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=12,13|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref>.

Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]].<ref name=":0" />. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]].

Poca cosa més es coneix de l'actuació d'aquest [[comte]], sembla que va fer un viatge a la cort amb l'abat Mercoral de Sant esteve de Banyoles i que va donar l'autorització a l'abat Donnul d'Albanyà per construir el cenobi de [[Sant Pere d'Albanyà|Sant Pere]].<ref name=":0" />. Probablement, Rampó va morir l'any [[825]] en l'exercici del seu càrrec<ref name=":0" /> que va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de [[febrer]] del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut i l'escollit va ser [[Bernat de Septimània]], cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de [[Gaucelm]], [[comte d'Empúries]] i [[comte de Rosselló|Rosselló]] i germà de [[Berà I]] .