Sunifred I d'Urgell-Cerdanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Orígens familiars: Afegides dades referenciades |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 25:
| successor3 = [[Guifré I de Girona]]
}}
'''Sunifred I''' ([[Girona]], [[805]] - [[848]]) fou [[comte d'Urgell]] i [[Comte de Cerdanya|Cerdanya]] ([[834]] - [[848]]), de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[comte de Girona|Girona]], [[Comtat d'Osona|Osona]], [[Comte de Besalú|Besalú]], [[Comtat de Narbona|Narbona]], [[Comtat de Agde|Agde]], [[Comtat de Besiers|Besiers]], [[Comtat de Lodeva|Lodeva]], [[Comtat de Melguelh|Melguelh]] i [[Comtat de Nimes|Nimes]] ([[844]]-[[848]]);<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=15,16|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref>
==Orígens familiars==
Hi ha opinions divergents sobre la identitat del pare de Sunifred. Segons [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]], era fill<ref>Vegeu D'Abadal, ''Els primers comtes catalans'', p. 19.</ref> del comte [[Bel·ló de Carcassona]], mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre.<ref>Per exemple, el montpellerí [[Josep Tastu#Notes|Tastu]] i altres historiadors del Languedoc, [[Pere Ponsich i Rondes|Pere Ponsich]] (a "Wifred le Velu et ses frères", article publicat a ''IBIX'', n. 1, setembre de 2000, pp. 55-86) i Archibald Lewis (a ''The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050'', [http://libro.uca.edu/lewis/sfcatsoc.htm Cap. 6, nota 9], i fins i tot el mateix D'Abadal als seus primers estudis sobre el tema.</ref> En aquest cas, seria probablement fill de [[Borrell I d'Osona]]<ref> una donació de Lluís el Pietos datada a Tribur a Alemanya el setembre del [[829]] confirma a un Sunifred una donació feta anteriorment al seu pare Borrell, però no és segur que es tracti del mateix Sunifred</ref> i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló.<ref>Tal com ho descriu Miquel Coll i Alentorn a ''Guifré el Pilós en la historiografia i en la llegenda'', p. 108. Aquest text es pot consultar com a [http://books.google.cat/books?id=rYIf-3-EGDgC&pg=PA7&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=0_0 Vista limitada a Google Books].</ref> Era parent, doncs, dels comtes [[Sunyer I d'Empúries]] i [[Oliva I de Carcassona]]. Sunifred es casà amb la noble [[Ermessenda (muller de Sunifred I)|Ermessenda]] l'any [[840]], de la qual tingué:<ref name=":0" />
* [[Guifré el Pilós]] (ca. [[840]] - [[897]]), [[comte de Barcelona]]<ref name="Sapiens121pil">{{ref-publicació| cognom=Armengol | nom =Montse | article =El fundador de la nissaga catalana | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.42-44|issn = 1695-2014}}</ref>
* [[Miró el Vell|Miró I]] (? - [[896]]), [[comte de Rosselló]] i [[comte de Conflent|Conflent]]<ref name=":0" />
Línia 43:
El [[842]] una [[Ràtzia de 842|expedició musulmana]], ordenada per l'[[emir de Còrdova]] [[Abd al-Rahman II]] i dirigida per [[Abd al-Wahid ibn Yazid]] i Mussa ibn Mussa va envair el [[comtat de Barcelona]]. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior ([[Bages]], [[Lluçanès]] i [[Osona]]) amb la intenció de dirigir-se cap a [[Narbona]], però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la [[Vall de Ribes]]. Aquest èxit degué influir perquè, el [[844]], a la mort de [[Bernat de Septimània]], (o quan ja estava presoner) el rei franc [[Carles II el Calb]] nomenés Sunifred [[comte]] i [[marquès]] de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, [[Besiers]], [[Lodeva]], Melguelh i [[Nimes]] (a més de Cerdanya i Urgell). Sunifred mai és esmentat com a duc de [[Septimània]] o de [[Gòtia]] i només com a comte o marquès (marquès s'anomenaven tots els comtes fronterers) però no hi ha dubte que va exercir una hegemonia a Septimània i Gòtia equivalent de fet a la dels ducs. El desembre del [[847]] l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.
El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de [[Berà II]] (entre el [[846]] i el 848). Probablement, Sunifred va morir enfrontant-se amb [[Guillem de Septimània]], fill de Bernat de Septimània,<ref name=":0" />
== Notes ==
| |||