Unitat de disc òptic: diferència entre les revisions

Les unitats de discos òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usades molt comunament en els ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i arxiu de dades. Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE ([[ATA]]), per una [[interfície SCSI]] o una interfície propietària, com la interfície de [[Panasonic]]. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio ([[CDA]]) i CD de vídeo ([[VCD]]) amb el programari apropiat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martos Rubio|nom=Ana|títol=Introducción a la informática|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2008|editorial=Ediciones Anaya Multimedia|lloc=Madrid|pàgines=42,43|isbn=9788441521018}}</ref>.

Les unitats de discos òptics (juntament amb les [[Memòria flaix|memòries flaix]]) han desplaçat a la [[disquetera]] i a les [[Unitat de cinta|unitats de cintes magnètiques]] per a les tasques d'emmagatzematge i recuperació de dades a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discos òptics en els ordinadors personals i en aparells d'entreteniment de consum i la seva gran capacitat d'emmagatzematge.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=disc {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0228604.xml|consulta=2019-06-07}}</ref>. Tot i això, la gravació de discos en general està restringida a la distribució comercial i a la còpia de seguretat personal de material comprat personalment.

La unitat de disc òptic és una variant d'[[emmagatzematge informàtic]] sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació i reproducció es realitza mitjançant l'ús d'un feix de raig làser que interpreta les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. El raig làser, es veurà reflectit o no reflectit pel disc en funció de si a la pista hi ha un pou o un pla.<ref>{{Ref-web|títol=disc magnetoòptic {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0250878.xml|consulta=2019-06-06}}</ref>. El sistema de lectura òptica per l''àser que utilitzen les unitats de disc òptic'' va ser introduït pels laboratoris [[Philips]] l’any 1980.<ref name=":0" />.

En el cas d'un CD els pous tenen una amplària de 0,6 [[Micròmetre (unitat)|micròmetres (µm)]], mentre que la seva profunditat (respecte als plans) es reduïx a 0,12 µM. La longitud de pous i plans està entre les 0,9 i les 3,3 µm. Entre una revolució de l'espiral i les adjacents hi ha una distància aproximada d'1,6 µm (fet que dóna en sentit radial prop de 45.000 pistes per [[centímetre]]).<ref name=":0" />.

El valor de la velocitat de transferència s'indica pel valor velocitat X, on el factor X de velocitat indica el número de vegades més ràpid que funciona el dispositiu respecte a un reproductor de CD's convencional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Valdivia Miranda|nom=Carlos|títol=Arquitectura de equipos y sistemas informáticos|url=|edició=3ª ed.|llengua=espanyol|data=2004|editorial=Paraninfo|lloc=Madrid|pàgines=230|isbn=9788497321624}}</ref>.