Dècada del 1950: diferència entre les revisions

Una altra de les accions que es van emprendre després de la Segona Guerra Mundial a Europa, a banda de la creació d'institucions que promulguessin la pau, fou l'establiment d'un [[estat del benestar]]. Davant de les destrosses ocasionades per la guerra hi havia un cert consens en la necessitat que l'estat intervingués en l'[[economia de mercat]] per redistribuir la riquesa. S'havia estès la idea que calia que el govern es responsabilitzés del benestar de la població per tenir cura dels més vulnerables i disminuir-ne les desigualtats. Aquestes idees, inspirades de l'economista [[John Maynard Keynes|J. M. Keynes]], van ser possible gràcies a l'arribada al poder en els països democràtics de partits socialdemòcrates. Fou el cas, per exemple, del Regne Unit on Winston Churchill va perdre davant del laborista [[Clement AlteeAttlee]] que va promoure un sistema de salut universal i un sistema de [[seguretat social]]. També fou el cas d'Holanda, de la República Federal d'Alemanya, de França i fins i tot de Txecoslovàquia abans del cop d'Estat comunista.<ref name=":0" />

Dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el modista francès [[Christian Dior]] llança l'anomenat New Look. La silueta que va definir ja havia aparegut als darrers anys de la dècada dels 1930, però la guerra va frenar el seu desenvolupament fins que l'alta costura hi va tornar al 1944. La seva nova aparició va suposar un trencament amb la dècada anterior. El New Look es caracteritza per un vestit en forma de camisa que marca la silueta amb un cinturó força gran i vistós.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kathryn Hennessy|nom=|títol=Fashion|url=https://itunes.apple.com/us/book/fashion/id566404565?mt=11|edició=DK|llengua=anglès|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments en els Estats Units d'Amèrica dirigits a prohibir la discriminació racial contra els [[afroamericans]] i en el restabliment dels seus drets de vot. Destaca Rosa Louise McCauley, coneguda com a [[Rosa Parks]]. Fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units que es va donar a conèixer després de negar-se a cedir el seu lloc a un blanc en un autobús.

Els anys 1950 estan marcats per una gran crisi en el món del cinema. L'arribada de la televisió als EUA i a altres països com el Regne Unit o Bèlgica, fa baixar el nombre d'espectadors. En 10 anys s'estima que els televisors venuts als Estats Units van passar de 3 a 60 milions. Una xifra extraordinària que fa ràpidament la competència a la pantalla gran. Per solucionar-ho, el món del cinema desenvolupa considerablement el gènere. Les pantalles de projecció esdevenen més grans i adquireixen so. Les pel·lícules guanyen color i apareixen els primers intents de cinema en 3D. Aprofitant aquesta evolució s'estrenaran epopeies bíbliques com ''Els 10 Manaments'' (1956) o films d'aventures com ''[[Ben Hur (pel·lícula del 1959)|Ben-Hur]]'' (1959) de [[William Wyler]]. També s'intentarà convèncer el públic de no quedar-se a casa davant la televisió amb musicals. ''Singin' in the Rain'' (1952) d'Stantey Donen o ''Oklahoma!'' (1955) de Fred Zinnermann són dels més coneguts de l'època. [[Frank Sinatra]], cantant de l'època, aprofitarà l'ocasió, com tants d'altres, per iniciar-se en la pantalla gran. Per últim, i degut al context polític de guerra freda, el cinema es veurà pertorbat per l'enfrontament entre els EUA i l'URSS. La Comissió de la Cambra sobre Activitats Anti-americanes (la House UnAmerican Activities Committee) s'encarregarà de perseguir i llistar actors o cineastes susceptibles de tenir lligams amb el comunisme o simplement de simpatitzar-hi. Charles Chaplin, per exemple, en serà una de les víctimes. Endemés, i per acabar, els anys 1950 veuran néixer estrelles mítiques com [[Marilyn Monroe]] qui es va donar a conèixer amb ''Some like it hot'' (1959).<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Vincent Mirabel|nom=|títol=L'histoire du cinéma pour les nuls|url=https://www.amazon.fr/LHistoire-du-cinéma-pour-Nuls/dp/2754006095|edició=First|llengua=francès|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

A Europa i una mica dins l'esperit de la Comunitat Econòmica Europea es creà l'any 1955 el [[Festival d'Eurovisió]]. Aprofitant l'arribada de la televisió a les llars, es va crear l'[[UER]] amb l'objectiu de teixir lligams forts entre els països membres. Així, l'any 1955 el director de la televisió pública suïssa, Marcel Bezençon proposa la creació d'un concurs televisió de la cançó emès en directe i en simultani en els països participants. Marcel s'inspirà en el recent creat [[Festival de SantremoSanremo]] l'any 1951 per formular la idea d'Eurovisió. El primer programa es va emetre l'any 1956 des de Suïssa amb 7 països participants. Avui el festival és el programa no esportiu més vist de la televisió europea i aplega més de 40 països, a més de veure's a la Xina, els EUA i Austràlia.

* Torna la [[Copa del Món de Futbol]] l'any 1951 després de la Segona Guerra Mundial, celebrada al Brasil i amb el l'[[Uruguai]] com a guanyador