Dècada del 1950: diferència entre les revisions

=== Pla MarshalMarshall ===

El [[Pla Marshall]], nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà [[George Marshall]] i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat, en especial per William L. Clayton i [[George F. Kennan]]. El pla de reconstrucció es va desenvolupar en una cimera el juliol de 1947. La Unió Soviètica i els estats de l'Europa de l'Est també hi van ser convidats, però [[Ióssif Stalin]] va veure el pla com una amenaça i no va permetre la participació de cap dels països de la seva òrbita. El pla va tenir una vigència de quatre anys fiscals a partir de l'estiu de 1947. Durant aquest període, els estats europeus que van ingressar a l'OCDE van rebre un total de 13 mil milions de dòlars de l'època. Gràcies al Pla MarshalMarshall, l'Europa Occidental es va recuperar espectacularment.<ref name=":0" />

En acabar la Segona Guerra Mundial els Estats Units es van trobar en una posició forta. No havien patit bombardejos i la indústria havia treball com mai degut a l'esforç de guerra. Els Estats Units van superar ràpidament gràcies al conflicte la [[Gran Depressió]] i es trobaven ara en posició dominant políticament i econòmicament. Així, la població dels EUA va viure una època daurada, l'anomenat ''American Dream''. Encara que representés el 6% de la població mundial, els EUA consumien un terç de la producció de bensbéns i serveis mundials, i dos terçoterços d'allò que es produïa venia dels EUA. El boom econòmic va ser encapçalat per una nova classe mitjana que tenia accés al consum en massa. L'any 1958, per exemple, el 83% de les cases tenia accés a la televisió, i les famílies amb dos cotxes s'havien triplicat. La producció nacional s'havia doblat entre el 1946 i el 1956. L'[[esperança de vida]] havia passat de 71 anys en lloc dels 51 de l'abans guerra. L'anomenat baby boom va posar de mode un nou estil musical, el [[rock'n'roll]], fent d'Elvis Presley una de les personalitats més destacades de l'època. De fet, l'any 1964 el 40% de la població era menor de 20 anys. Tot i així, l'''American Dream'' no lluïa en tot. En efecte, el [[racisme]] estava estès entre la població i el [[masclisme]] es propagava per les campanyes publicitàries. L'any 1955 només el 36% de la població femenina treballava.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Adam Hart-Davis|nom=|títol=History|url=https://www.dk.com/uk/9780241201305-history/|edició=DK|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

Els Estats Units es van trobar catapultats en el rang de primera potència econòmica i política després del conflicte mundial. La guerra va, en aquest sentit, treure els EUA de la Gran Depressió. A més, no havien patit bombardejos i sortien victoriosos del conflicte. El potencial productiu va doblar. Els salaris van més que doblar. Els dos terços de les reserves d'or les posseïen els EUA. El [[dòlar nord-americà]] fou l'única moneda que va conservar el seu valor d'abans de la guerra. La balança comercial del país era clarament excedentària. Europa es troba en una situació força difícil: no pot prescindir dels EUA, econòmicament i fins i tot políticament vist que els EUA estan en mesura d'imposar condicions. El capital americà invertit a l'exterior produeix beneficis. De fet, és aquest investiment el que obre fàbriques als països llatinoamericans. El boom consumista ha permès activar nous sectors. L'automòbil esdevé símbol dels anys 1950. La química experimenta novetats: el nylon[[niló]], el [[plàstic]], detergents, insecticides,... La llar dels nord-americans es va omplint d'electrodomèstics,... Els EUA encapçalen el rànquing en agricultura, indústria i comerç. La meitat de la producció internacional de carbó prové dels EUA i els dos terços del petroli també és nord-americana. Així, encara que la l'URSS es presenti com a segona potència, els EUA lideren el món durant la dècada dels 1950.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Jean Guiffan|nom=|títol=Histoire du XXè siècle, collection Initial, 2ème tome|url=http://www.editions-hatier.fr/livre/initial-histoire-du-xxe-siecle-tome-2|edició=Hatier|llengua=francès|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>