Occitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎La invasió francesa: Errada corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
m Revertides les edicions de 148.3.184.204. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 21:
 
=== La invasió francesa ===
[[Fitxer:Occitània i Aragó en 1213.svg|thumb|left|Comtats d'Occitània en la data de la Batalla de Muret]]Amb l'excusa de la lluita contra l'heretgia [[càtar]]a, el rei de França [[Felip II de França|Felip II]], aliat al papa [[Innocenci III]], va encetar la [[croada albigesa]] contra els senyors occitans. L'exèrcit francès, liderat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]], atacà i saquejà les principals ciutats d'Occitània, envaint així les terres del comte de Tolosa [[Ramon VI de Tolosa]]. El comte va reunir els seus aliats, entre els quals [[Pere el Catòlic]], per lluitar contra les tropes franceses. La [[Batalla de Muret]] ([[13 de setembre]] de [[1213]]) va significar el final de l'edat d'or de la cultura occitana, amb la mort del rei català d'una banda i sobretot la desfeta de les tropes occitanocatalanes, amb el final de l'expansió [[Corona d'Aragó|Coro a d'Aragócatalana]]. El Llenguadoc passava així a esdevenir una dependència de la corona francesa. Entre mitjans del [[segle XIII]] i principis del [[segle XVII]], gairebé tots els territoris occitans foren incorporats a la corona francesa.
 
La llengua occitana va patir una forta persecució durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], que va instaurar el francès com l'única llengua oficial de la nova república i considerava l'occità com una llengua reaccionària de l'[[antic règim]]. La instauració de l'escola pública francesa i dels mitjans de comunicació francòfons van deixar la llengua autòctona ferida de mort. El [[nacionalisme occità]] sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de [[França]] provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel [[gaullisme]] durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de [[1968]], es dona un ressorgiment cultural occità que, combinat amb la protesta econòmica, desemboca en la dècada dels 70 en una reivindicació nacionalista que considerava que Occitània era una colònia interna de l'estat centralista francès.<ref name="Contreras">{{cita publicació | autor = Contreras Romero, Valente A. | títol = Volem viure: nacionalisme occità en el sud francès. | any = 2006 | publicació = Política i cultura