Inhibidor de telèfon mòbil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 3:
 
== Història ==
La ràpida proliferació del telèfon mòbil a principis del segle XXI, prop d'un estat de omnipresència, finalment planteja problemes, tals com el seu ús potencial per envair la privadesa o contribuir a l'engany acadèmic. A més, la reacció pública ha anat creixent contra el tal aparell comunicador per la seva irrupció en la vida quotidiana. Mentre que el telèfon mòbil analògic sovint sofria de mala recepció, i podia fins i tot ser desconnectat per simple interferència, com a soroll d'alta freqüència, el telèfon digital cada vegada més sofisticat, ha portat a aparells interruptors també més elaborats. Els dispositius d'interferència de telèfon mòbil, són una mesura alternativa als més cars, com és la [[gàbia de Faraday]], que en la seva majoria és adequada per construir per protegir estructures. Es van desenvolupar originalment per a l'aplicació de la llei i perquè els militars poguessin interrompre comunicacions entre delinqüents i terroristes. Alguns també van ser dissenyats per a l'ús de certs explosius, detonats remotament. Les aplicacions civils van ser evidents, per la qual cosa amb el temps, moltes empreses originalment contractades per dissenyar inhibidors d'ús governamental, van triar vendre aquests aparells a entitats privades. Des de llavors, hi ha hagut un augment lent però constant en la seva compra i ús, especialment a les principals àrees metropolitanes. A Espanya l'ús d'un bloquejador de freqüència (coneguts tècnicament com a inhibidors de freqüència) està regulat pel Govern central, i només està permès per a forces públiques i organismes governamentals.<ref>{{ref-web|url=http://pinganillotop.es/inhibidores-frecuencia/|títol=¿Qué son los inhibidores de frecuencia?|consulta= 3 de novembre|fechadata= 31 de gener de 2013|llengua=español|cita=}}</ref>
 
== Operació ==