Goyescas (Granados): diferència entre les revisions

Poc després de l'estrena de la suite per a piano ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'' al [[Palau de la Música Catalana]] de [[Barcelona]] l'[[11 de març]] de [[1911]], Granados va conèixerconegué [[Ernest Schelling]], i aquest darrer va esdeveniresdevingué el valedor de la seva música allà on anava. Via Schelling, Granados va conèixer l'editor musical novaiorquès Rudolph Schirmer, amb qui l'any 1913 signà un contracte de dos anys per valor de 6.000 francs cada any en concepte dels [[drets d'autor]] de totes les obres que composés durant aquell període de temps. Granados va quedarquedà profundament agraït a Schelling, qui llavors ja estava al corrent que Granados estava component una òpera. Periquet també hauria animat al compositor lleidatà a emprendre el projecte, en tant que estaria especialment interessat en elaborar-ne el llibret.{{sfn|Clark|2006|p=142}}

La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per a piano com de la subsegüent òpera són les pintures de [[Francisco Goya]], subtitulades ''Los majos Enamoradosenamorados'' ("Els galants enamorats"). L'òpera es va basarbasà en els temes de la suite, que van serforen orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret va haverhagué de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual. Així doncs, quan Periquet es va incorporars'incorporà al projecte, va generargenerà un argument en forma de poema narratiu, servint-se de les formes del ''romance'' i la ''[[seguidilla]]'', i undesprés copque Granados vahagué acabaracabat la música, fou el moment de transformar l'argument en un text que coincidís amb les notes.{{sfn|Clark|2006|p=143}}

Granados va empraremprà gairebé tota la suite per a piano a l'òpera, exceptuant la ''Serenata del espectro'', perqupeperque considerava que no encaixava amb l'argument. A més, també va aprofitaraprofità fragments de ''El pelele'', les ''Tonadillas'' i ''Los Ovillejos'', però no obstant això també va crearcreà música nova, especialment als ''intermezzos'' que separen cada escena.{{sfn|Clark|2006|p=143-144}} El compositor va ferféu relativament pocs canvis a la música per a piano, que va transformartransformà en una òpera servint-se d'una tècnica anomenada ''violinata'', força emprada per [[Giacomo Puccini]].{{sfn|Clark|2006@p=144}} De fet, les principals diferències entre la suite per a piano i l'òpera es troben a les nombroses diferències a les [[Alteració (música)|alteracions]].{{sfn|Clark|2006|p=144}}

L'obra s'hauria d'haver estrenat a [[Barcelona]] durant la temporada 1914-1915, però les dificultats que es presentaren forçaren Granados a buscar un teatre a l'estranger.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Schelling el va posarposà en contacte amb Emilio de Gogorza, un baríton hispanoamericà que al seu torn el va presentarpresentà a Jacques Rouché, llavors director de l'[[Òpera de París]], que va acceptaracceptà d'estrenar ''Goyescas'', adquirint en exclusiva els drets de l'estrena.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Tanmateix, l'estrena es va haverhagué de retardar-se de manera indefinida arran de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] i, en el seu lloc —novament via les gestions de Schelling, i després que Granados renegociéshagué renegociat amb Rouché els drets de l'estrena a nivell europeu—, l'òpera va serfou estrenada al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], el [[28 de gener]] de [[1916]], sota la direcció de [[Gaetano Ravagnoli]]. Va rebre una càlida acollida per part del públic.{{efn|Granados havia promès que si l'òpera era un èxit, donaria bona part dels seus diners per ajudar músics necessitats; mentre que si fracassava, tornaria a dedicar-se a la docència.{{sfn|Clark|2006|p=145}}}} L'èxit va ferféu que el compositor fos rebut pel president [[Woodrow Wilson]], per a donar un recital de piano a la [[Casa Blanca]]. Acceptant aquesta invitació, Granados va haverhagué de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morirmoriren en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el ''[[Sussex (vaixell)|Sussex]]'', atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.

Fernando porta Rosario al ball. El capteniment arrogant de Fernando i les seues paraules de menyspreu, ofenen alsels ''majos'' i a les ''majas''. Pepa insulta Fernando, acusant-lo de bogeria, i en l'excitació Rosario s'esvaneix. Fernando i Paquiro es repten a un [[duel]].

Rosario espera a Fernando en elal seu jardí, quan aquest arriba hi ha una escena d'amor apassionat entre els amants. Però Fernando ha d'anar-se'n; li l'espera el duel amb Paquiro. En el duel, Fernando és ferit mortalment, i mor entre els braços de Rosario.{{sfn|Melitz|1921}}