València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -fins els anys +fins als anys |
Revertides les edicions de 84.121.42.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió |
||
Línia 6:
-->{{vegeu (des)|la ciutat de València}}
{{Infotaula geografia política}}
'''València''' és la capital i la localitat més poblada de la
València es va fundar com a [[colònia romana]] l'any 138 aC, amb el cònsol [[Dècim Juni Brut Galaic]], i es va denominar ''Valentia Edetanorum''. Diversos segles després, l'any 711 els [[musulmans]] van ocupar la ciutat, aportant la seua [[Àrab|llengua]], la seua [[Islam|religió]] i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous [[conreu|cultius]]. En l'any 1238 el rei cristià [[Jaume I d'Aragó]] va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el ''[[Llibre del Repartiment]]'', i també va crear una nova llei per a la ciutat, els [[Furs de València|Furs]], els quals es van fer extensius a la resta del [[Regne de València]]. Al [[segle XVIII|{{Segle|xviii}}]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va derogar els furs com un castic al Regne de València per haver-se alineat amb els [[Dinastia dels Habsburg|austriacistes]] en la [[guerra de successió espanyola|Guerra de Successió espanyola]]. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu [[autogovern]], i es va instituir València com la capital de l'actual [[Comunitat Valenciana]], tal com arreplega [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|l'Estatut d'Autonomia]].
Línia 106:
[[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg|thumb|{{mida|1='''[[Penó de la Conquesta]]''', conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València}}]]
L'entrada a la ciutat de València del rei
Després de la victòria cristiana, la població musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, principalment de Lleida. Jaume I atorgà a la ciutat unes noves lleis, els [[Furs de València|Furs]], que anys després foren extensives a tot el [[Regne de València]]. Començava així una nova etapa, de la mà d'una nova societat i d'una nova llengua, que establí les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.
Durant el {{Segle|xiv}} la ciutat patí fortes riuades el [[1321]],<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA21&dq=1321+riuada+val%C3%A8ncia&hl=ca&ei=AuRMTZGbCcbusga5hamRDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=1321%20riuada%20val%C3%A8ncia&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.21</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Furió |nom=Antoni |cognom2=García-Oliver |nom2=Ferran |títol=Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345) |url= http://books.google.cat/books?id=PU7QMxDhk2AC&printsec=frontcover&dq=bibliogroup:%22Llibre+d'establiments+i+ordenaci%C3%B3ns+de+la+ciutat+de+Val%C3%A8ncia%22&hl=ca&sa=X&ei=MO_QT4qVDMi-0QXP3tDJCw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=bibliogroup%3A%22Llibre%20d'establiments%20i%20ordenaci%C3%B3ns%20de%20la%20ciutat%20de%20Val%C3%A8ncia%22&f=false | editorial=Universitat de València |data=2007 |pàgines=p.132 |isbn=8437066662 }}</ref> 1340 i 1358 la [[pesta negra]] ([[1348]]), la [[Guerra de la Unió]] (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la [[guerra dels dos Peres|Guerra dels Dos Peres]], que obligà a alçar molt de pressa una nova [[muralla del segle XIV|muralla]] per tal de contenir, per tres vegades ([[Setge de València (1359)|1359]],<ref>Manuel Becerra, ''[http://books.google.cat/books?id=9nrfDFh8YfwC&pg=PA257&dq=guardamar+1359&hl=ca&ei=7qKdTNzMGIraOLT0iKoM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=guardamar%201359&f=false Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359]'', p-256-257 {{es}}</ref> [[Setge de València (1363)|1363]] i [[Setge de València (1364)|1364]]) l'atac [[Regne de Castella|castellà]]. En el darrer terç del [[segle XIV|{{Segle|xiv}}]] es va construir una [[Drassanes del Grau|nova drassana]] que encara es conserva.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca | editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref> La convivència entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.
|