Tarragona: diferència entre les revisions

Finalment, més enllà del turó de [[Tamarit-Punta de la Móra|Tamarit]] s’ha format una petita plana litoral que correspon a la desembocadura del [[Riu Gaià|Gaià]]. L’espai que comprèn la ribera i llera del riu Gaià, entre la línia de ferrocarril fins al mar, està inclòs dins el [[Pla d'Espais d'Interès Natural|Pla d’Espais d’Interès Natural]] (PEIN). El terreny del territori de [[la Canonja]] és quaternari, format per al·luvions provinents de la [[Conca de Barberà]] i l’[[Alt Camp]] dipositats pel Francolí, però els punts més alts, on hi ha el nucli de la població i l’anomenat Coll Blanc, són formats per terra argilosa i molt compacta, anomenada vulgarment ''tapassot''.<ref name=":0" /> El terme ha estat sempre ric en [[Mina (enginyeria)|mines]] i afavorit per la proximitat de rieres, la qual cosa en delimita la configuració bàsica de les terres, majoritàriament de regadiu a la banda de ponent i de secà i garriga a llevant. La vegetació autòctona es compon de [[màquia]] de llentiscle i [[margalló]], i el [[pi blanc]] és la base de l’escàs bosc que encara hi resta. La major part del territori de Tamarit presenta una estructura semblant a la de la zona llevantina del terme tarragoní, ja que la configuració montuosa iniciada al tossal de Tarragona arriba a la mateixa riba dreta del Gaià. La part del terme situada entre els [[Turó de Costagrossa|turons de Costagrossa]] (100 m) i de [[Turó de Sant Joan (Blanes)|Sant Joan]] (87 m) i la ratlla amb el terme d’[[Altafulla]], és l’horta de Ferran i Tamarit, constituïda per la sedimentació dels materials aportats pel Gaià.<ref name=":0" />

El litoral de Tamarit és una suma de platges i fronts rocosos; se'n destaquen les puntes de la Creueta i de la Mora, la cala del mateix nom, la platja de Tamarit i el penyal de la Roca de Gaià. L’espai de Tamarit-Punta de la Móra comprèn un tram de costa rocosa, amb un important valor biològic Al terme de Tarragona, immediatament a ponent de la ciutat, hi desemboca el riu Francolí, el qual en aquest tram final del seu recorregut porta un cabal molt escàs, que arriba a ser nul durant l’estiu. Això no obstant, com tots els rius mediterranis, té en determinades ocasions grans avingudes, algunes de les quals han produït estralls als conreus situats prop del riu i fins i tot al barri tarragoní d[[el Serrallo]].<ref name=":0" /> A l’extrem nord del terme, a la zona pertanyent a Tamarit de Mar, hi desemboca el Gaià, que apareix gairebé sec tot l’any a conseqüència de la construcció fa uns anys del [[Pantà del Gaià|pantà de Gaià]]. El terme és solcat també per diversos torrents, que només porten aigua en èpoques de pluges intenses i persistents. Les aigües subterrànies havien estat força abundants històricament a la riba dreta del Francolí, fet que permetia l’existència d’un sector d’horta, l’anomenada Horta de Tarragona. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar molt el nivell freàtic i, en conseqüència, s’ha produït la salinització de molts pous i la no potabilitat de l’aigua.<ref name=":0" />

El [[Club Gimnàstic de Tarragona]] és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. Es va fundar l'any [[1886]], però fins al [[1914]] no va tenir una secció de [[futbol]]. El primer equip de futbol masculí del Nàstic ha militat 4 temporades a primera divisió: 1947/1948, 1948/49, 1949/50 i [[Primera divisió espanyola de futbol 2006-2007|2006/07]]. Actualment milita a la [[Segona divisió B espanyola de futbol|Segona divisió B]] de la [[Lliga espanyola de futbol|Lliga espanyola]], després del descens sofert la temporada 2018/19. El seu president és [[Josep Maria Andreu i Prats|Josep Maria Andreu]] i disputa els seus partits al [[Nou Estadi]], de propietat municipal i amb un aforament de 14.500 espectadors.