Vals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors
Línia 10:
[[File:Donauwalzer.jpg|thumb|250px|dreta|Portada de la partitura d'''[[Al bell Danubi blau]]'' de [[Johann Strauss II]], que malgrat el pas del temps continua sent el més famós dels valsos]]
És precisament el <''vals vienès''> el més conegut i el més elegant. La seva estructura és la següent: una vasta introducció, en compàs generalment de dos o quatre temps, al que segueixen diversos temes de vals pròpiament dit, cadascun amb distinta melodia, per concloure amb una ''coda'' en la que si repeteixen els temes posats, encara que no necessàriament en el mateix ordre. El furor del '''vals''' es prolongà fins a les primeres dècades del [[segle XX]], sent reemplaçat per la moda desenfrenada de les danses sud-americanes i nord-americanes.
 
A principis del segle XX aparegueren diverses variants: ''vals caprice, vals lent, vals Boston'' (de moda als [[Estats Units]] des de finals del [[segle XIX]] fins al [[1915]] i, després de la [[primera Guerra Mundial]], també a Europa, que era de ritme moderat, entre el vals vienès i el lent), ''vals hésitation'' (en realitat era una manera de ballar-lo, tant el vienès i el lent), ''vals menuet, polka-mazurka-valsé, chotis, valse-glava'', etc. El primer que emprà un aire de vals fou probablement [[Joseph Haydn|Häydn]], el [[1766]]. Un tractat coreogràfic de [[1782]] conté un judici negatiu sobre aquesta dansa: <''principalment font de debilitat del cos i de l'esperit''>. [[Goethe]], el qual segurament aprengué a ballar-lo per adaptar-se al gust dels temps, ofereix una descripció a ''[[Werther]]'' ([[1774]]). Dels salons de ball, el '''vals''' passà a la música culta, a través de les obres de compositors com [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Franz Schubert|Schubert]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Franz Liszt|Liszt]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Johannes Brahms|Brahms]], i les simfòniques de [[Hector Berlioz|Berlioz]], [[Carl Maria von Weber|Weber]], [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], etc. Després envaí els escenaris d'òpera, en les obres de [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Charles Gounod|Gounod]], [[Alfredo Catalani|Catalani]], [[Giacomo Puccini|Puccini]] i [[Richard Strauss|Strauss]], entre d'altres, com també els de ballet, mercès a la refinada producció de [[Maurice Ravel|Ravel]] (que dedicà a aquest ball un poema simfònic, [[La Valse]]), [[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Alban Berg|Berg]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]] i, sobretot, Txaikovski, que literalment ompli de valsos les seves composicions coreogràfiques.