Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

Les províncies danubianes es trobaven en una àrea geogràfica que comprenia la conca mitjana i baixa del [[Danubi]], els [[Alps orientals]] i [[Alps Dinàrics|Dinàrics]] i els [[Serralada dels Balcans|Balcans]]. Aquestes províncies eren la [[Nòrica]], la [[Dàcia]], la [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], la [[Mèsia]], la [[Tràcia]], l'[[Escítia Menor]] i la [[Pannònia]].<ref>J.J. Wilkes, «The Roman Danube: An Archaeological Survey», ''Journal of Roman Studies'' 95 (2005), p. 124</ref> La influència relativa del llatí sobre el grec –i viceversa– en aquesta àrea i als Balcans en general, de vegades és delimitada pel que es coneix com la [[línia de Jirecek]].

 

 

L'[[il·liri]] era parlat al nord-oest, mentre que al nord est es parlaven el [[traci (llengua)|traci]] i el [[dàcic]].<ref name="Clackson"/> Aquestes tres llengües, totes elles indoeuropees, han estat considerades, en algunes ocasions, com un antecedent del modern [[albanès]].<ref name="Clackson"/> Des del seu exili a [[Tomis]], a la [[Mar Negra]] –prop de l'actual ciutat [[Romania|romanesa]] de [[Constanța]]–, el poeta august [[Ovidi]] va estudiar [[Dàcic|gètic]] i [[Escita|sàrmata]], i va remarcar que el grec era parlat amb un marcat accent gètic.<ref>Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», p. 126, citiant també L.P. Wilkinson, ''Ovid Recalled'' (1955), cap. 10.</ref> Les inscripcions localitzades a Tomis del període imperial generalment són escrites en gètic, i inclouen alguns noms personals en traci i referències religioses.<ref name="Millar01"/>