El '''rapanui''' és la llengua que parla el [[poble rapanui]] a l'[[Illa de Pasqua]] ([[Xile]]), i és part del grup de les [[llengües polinèsies]] orientals, juntament amb el [[hawaià]], el [[mangarevà]], el [[maori]], el [[marquesà]], el [[rarotongà]], el [[tahitià]] i el [[tuamotà]]. La seva estructura fonètica és típicament polinèsia, amb cinc fonemes vocàlics i un nombre reduït de consonants. Morfològicament és molt semblant al marquesà, mentre que la seva fonologia és molt més semblant a la del [[maori]]. Actualment és cooficial juntament amb el castellà a l'[[Illa de Pasqua]].
Històricament els primers préstecsmanlleus van ser del [[francès]] i de l'[[anglès]], a partir del [[segle XVIII]], a causa del contacte amb els baleners i altres navilis europeus i americans. A partir de la segona meitat del segle XIX, s'observa la penetració de lèxic tahitià, atès que aquesta llengua era emprada pels catequistes missioners i per la repoblació de l'illa amb tahitians i marquesans després de la baixada demogràfica dels anys 1860-1870, deguda a causa de l'activitat d'esclavistes peruans i dea malalties contagioses. També és important la presència de préstecsmanlleus de l'[[hebreu]] i del [[llatí]], utilitzats pels catequistes per a traduir termes eclesiàstics i litúrgics. El 1888 l'illa va ser annexionada a [[Xile]] i, com a conseqüència, va començar la influència del castellà.
Hi ha prop de 2.500 parlants de rapanui, 2.000 a la pròpia illa i la resta ala Xile ("continental") i a altres parts del món. És un idioma en regressió fins fa poc de temps, a l'actualitat hi ha una comissió d'estructuració de la llengua rapanui que n'ha elaborat una gramàtica fonamental i un diccionari etimològic.
