Història de l'embriologia: diferència entre les revisions

▲A partir del segle XIX, la idea de l'epigènesi comença a imposar-se entre els naturalistes. La idea de la "pulsió formadora" de [[Johann Friedrich Blumenbach]], així com les d'historicitat i progressió en la naturalesa expliquen l'èxit d'aquest nou marc teòric. A partir de llavors, es multipliquen les publicacions entorn l'embriologia (Meckel, [[Lorenz Oken]], [[Friedrich Tiedemann]]).

▲A partir de 1810, l'embriología coneix una atenció sense precedents. [[Christian Pander]], [[Karl Ernst von Baer]] i [[Martin Heinrich Rathke]] són considerats com els tres grans pares de l'embriologia moderna. L'obra de Pander en 1817 va marcar l'inici d'aquest període, que va culminar amb la ''Entwickelungsgeschichte'' de von Baer. L'embriologia va ser una ciència fonamentalment alemanya, encara que no exclusivament. En Itàlia destaquen els treballs de Rusconi sobre el desenvolupament dels amfibis i a França els de Dutrochet, Duges i Cost sobre els vertebrats. Des d'aleshores es van imposar dos grans línies d'investigació: l'estudi del desenvolupament de l'embrió humà i del desenvolupament primerenc dels mamífers.

▲En poques dècades van tenir lloc les observacions més importants i es van expressar i van discutir els grans temes de l'embriologia, com l'òvul dels mamífers i la teoria de les [[fulla embrionària|fulles embrionàries]]. Aquesta edat d'or de l'embriologia s'explica per raons tant metodològiques com teòriques. Entre les primeres, les millores de les tècniques d'observació, especialment del microscopi; entre la segones, la idea d'historicitat introduïda per la Naturphilosophie, que va conduir a pensar en les formes orgàniques com formes dinàmiques.<ref>{{ref-llibre| autor = Schmitt, Stéphane