Viquipèdia

Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu caràcters de control Unicode
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Línia 180:
Abans de construir-se l'aeroport actual, Alacant disposava de la Base Aèria de Rabasa, que s'havia creat amb finalitats militars durant la Guerra Civil. No obstant això, aquesta va ser utilitzada per l'aviació comercial de manera irregular i amb bastants dificultats a causa d'una sèrie de condicions desfavorables (edificacions molt pròximes, accessos difícils...). Malgrat tot, aquest aeroport va ser classificat com a duaner i obert al tràfic internacional per Ordre de 26 de juliol de 1951. El creixement del tràfic de passatgers ja va ser notable en els primers anys, perquè va passar de 3.171 en 1951 a 8.552 en 1958.
 
Les instal·lacions de Rabasa es van mostrar molt ràpid insuficients com a conseqüència de la seua incapacitat per a l'aterratge de grans aeronaus i del potencial de tràfic derivat de la privilegiada situació d'aquesta zona peninsular per a l'aprofitament turístic. Per açò, les companyies BEA i Iberia, britànica i espanyola, respectivament, van establir un servei aeri entre Londres i València. La major part dels turistes es dirigien amb autobús des de València a les costes alacantines. Amb motiu del Pla Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social va ser aconsellable, per tant, dotar a Alacant d'un aeroport eminentment turístic, ja que es va considerar que aquesta iniciativa portaria amb si l'establiment de línies regulars, nacionals i internacionals, sense oblidar que la part fonamental del tràfic es realitzaria amb caràcter irregular en els denominats vols charter.
 
Aquestes perspectives exigien condicions i instal·lacions que no es donaven en la Base de Rabasa, l'ampliació de la qual quedava constreñida pel seu peculiar emplaçament. Va ser necessari cercar terrenys apropiats, amb les característiques idònies de relleu, vents, boires, etc. per a erigir un aeroport nou. Aquestes condicions es van trobar en una plana al sud de la ciutat d'Alacant, al costat del litoral, prop dels nuclis il·licitans de l'Altet i Torrellano, és a dir, en el mateix lloc on va estar emplaçat el primer camp de vols exclusivament civil que va haver-hi a Espanya, propietat de l'empresa francesa Lignes Aeriennes Latécoére. Aquesta companyia ho utilitzava com a escala dels seus correus amb Dakar (Senegal) a principis de la passada centúria. Des de l'any 1927 el seu ús va ser a càrrec de la companyia Aeropostale, precursora de Air France, per als enllaços amb Algèria.
Línia 266:
* Dos col·lectors: un situat en la zona nord de l'aeroport i l'altre en el sud.
* Velocitat de desguàs: fins a 219 litres per hora en una superfície de 10.000 metres.
* Funció: aquest sistema va dirigit cap als forts xàfecs com a conseqüència de la gota freda. D'aquesta manera s'evita que l'aigua aconseguisca els Saladars -paratge humit- en aquestes condicions, i únicament permetent que arriben les aigües sense cap element contaminant.
 
=== Camp de vols ===
Línia 382:
 
== Pla d'Aïllament Acústic (PAA) ==
'''Sistema de monitorado de sorolls.''' El coneixement d'aquestes dades, permet a l'aeroport prendre mesures sancionadores oportunes quan les aeronaus s'isquen sense justificació de la petjada acústica. Aquesta actuació, forma part del compliment del Pla d'Aïllament Acústic (PAA), que s'inicia com a conseqüència de la declaració d'impacte ambiental de 2003 per a l'ampliació de l'Aeroport d'Alacant. A data de gener de 2009, AENA ha finalitzat el 85,30% del PAA, la qual cosa significa que més d'1.500 habitatges repartits entre Elx i Alacant ja estan insonoritzades.
 
== Sistema de Gestió Ambiental (SGA) ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_d%27Alacant-Elx_Miguel_Hernández»