Anticlinal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de |
||
Línia 12:
Un anticlinal es compon, en una secció transversal, de flancs i xarnera. Els flancs estan compostos pels estrats que s'inclinen en sentits oposats. Quan el plec està format per estrats de diferent competència i [[plasticitat]], els flancs poden presentar discordances en el capbussament per variacions de la potència dels estrats més plàstics que, pressionats en els [[sinclinal|sinclinals]] i en les parts on hi ha més compressió, tendeixen a acumular-se cap a les zones del flanc on la pressió és menor.
La xarnera és el lloc on es produeix la [[curvatura]] del plec o, si es vol, el lloc on els flancs es troben. La xarnera pateix tensions de distensió
El pla axial divideix el plec longitudinalment en dues meitats i talla la xarnera per la clau. El pla axial defineix l'eix del plec, de manera que la seva trobada amb el pla horitzontal [[tangent]] a la clau de la xarnera representa el nivell d'eix que habitualment no es correspon amb el de culminació del plec. La línia que uneix els punts més alts del plec s'anomena ''línia de carenes''. El nivell d'eix o de culminació pot variar al llarg del plec i, en aquest sentit, es parla d'''elevació'' o ''descens del nivell d'eix''. Quan el descens és curt i s'encaixa entre dues elevacions, es parla de ''sella'' perquè el seu perfil recorda el d'una [[Sella de muntar|sella]]. En els extrems del plec, el capbussament dels estrats es disposa en forma de semicercle, a manera d'un quart de taronja; és l'acabament o tancament periclinal (del [[grec]] ''peri'' > voltant).
| |||