Aristarc de Samos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de |
||
Línia 19:
L'únic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present, '' De les grandàries i les distàncies del sol i de la lluna'', es basa en una cosmovisió [[Teoria geocèntrica|geocèntrica]].<ref name="massa"/> Sabem per citacions, això no obstant, que Aristarc va escriure un altre llibre en el qual va avançar una hipòtesi alternativa del model heliocèntric. [[Arquimedes]] va escriure:<ref name="massa"/>
{{cita|el teu, rei Gelon, estàs assabentat que l{{'}}''univers'' és el nom donat per la majoria dels astrònoms a l'esfera el centre de la qual és el centre de la terra, mentre que el seu radi és igual a la línia recta entre el centre del sol i el centre de la terra. Esta és la descripció comuna com l'has sentit d'astrònoms. Però Aristarc ha tret un llibre que consisteix en certes hipòtesis, on apareix,
Aristarc va creure així que les estrelles estaven infinitament llunyanes, i va veure això com la raó per la qual no hi havia [[paral·laxi]] visible, és a dir, un moviment observat d'unes estreles en relació amb altres en tant la terra es mou al voltant del sol. Les estreles estan, de fet, molt més llunyanes que el que va ser assumit en èpoques antigues, que és el perquè la paral·laxi estel·lar només és perceptible amb els millors [[telescopi]]s. Però el model geocèntric va ser assumit com una explicació més simple i millor de la carència de paral·laxi. El rebuig de la visió heliocèntrica era segons pareix absolutament fort, com el passatge següent de [[Plutarc]] suggerix En la faç de la Lluna''-De facie in orbe lunae, c. 6):
|