Crisi del petroli del 1973: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Línia 22:
Els augments de preu del petroli i el seu agent decisori, l'[[OPEP]], van venir com l'anell al dit als economistes i als altres publicistes del [[capitalisme]]. Com que la crisi no es podia negar, s'havia de buscar un boc expiatori, que va ser identificat amb els països de l'OPEP. Va resultar bastant fàcil fer derivar el malestar de la ciutadania dels països rics vers "els àrabs" i els països productors i exportadors de petroli, els quals, a partir de l'octubre del [[1973]], van esdevenir els causants aparents de tots els mals dels ciutadans occidentals i, encara més, els causants mateixos de la crisi. D'aleshores ençà, aquesta famosa crisi de superproducció i de sobre acumulació s'ha anomenat "la crisi del petroli".
 
En el marc general de desajust econòmic internacional, provocat pel deteriorament de la balança comercial nord-americana i els creixents superàvits d'[[Alemanya]] i el [[Japó]], i amb uns ritmes de creixement de la productivitat favorables a aquests dos últims països, l'economia mundial va entrar en un procés de crisi i de pugna entre les principals potències occidentals, la qual cosa va provocar la [[crisi monetària]] que va originar l'enfonsament del sistema monetari creat el 1944 a la reunió de [[Bretton Woods]]. El 15 d'agost del [[1971]], quan el president [[Nixon]] va decidir suspendre la convertibilitat del [[dòlar]], Estats Units vivia un [[dèficit públic]] com a conseqüència de les despeses militars i creixents de la [[guerra del Vietnam]]. Per tant, aquest necessitava llibertat per practicar polítiques més inflacionistes i també per devaluar la moneda si ho necessitava a causa de les dificultats pressupostàries i comercials. La [[inflació]] i la desocupació van començar a fer acte de presència i la correlació entre les diferents monedes va deixar de ser l'adequada. Tot això va ocasionar moviments a l'alça dels preus dels productes industrials, que van repercutir negativament en els països importadors de productes industrials, entre els quals hi havia els països petroliers. D'altra banda, la devaluació del dòlar va implicar una caiguda dràstica dels ingressos dels països que efectuaven el comerç internacional amb aquesta moneda. Els països petroliers, altament dependents de les exportacions de petroli, van veure que els ingressos provinents del mercat exterior es reduïen perillosament i, contràriament al que fins llavors era habitual, van reaccionar conjuntament i van elevar els preus del petroli, amb la qual cosa acabava una era d'energia abundant i barata.
 
===Causes===