Obre el menú principal

Canvis

4 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
S'albira un nou marc: el dels estats moderns amb el poder centralitzat en la figura del rei, en detriment de les pressions de nobles i corts. El desequilibri econòmic i social de la [[baixa edat mitjana]] tingué repercussions polítiques: els monarques es recolzaren en la força creixent de la [[burgesia]], que els hi donà suport perquè amb les unificacions territorials obtenia una major amplitud dels seus mercats. Així, els monarques s'enfrontaren al poder de la [[noblesa]] fins a imposar un nou tipus de monarquia més centralitzada i autoritària, en què la institució monàrquica es feia càrrec del poder militar, dels drets d'encunyar moneda, de l'administració de la justícia… Fou el cas dels parlaments anglesos, els Estats Generals del Regne de França i les Corts castellanes.
 
El prestigi del papat travessà un dels seus pitjors moments: trasllat a [[Avinyó]] ([[1309]]-[[1377]]). La tornada del papat a Roma ([[1377]]), com a conseqüència de la inestabilitat política del Regne de França, originà l'anomenat ''[[cisma d'Occident]]'' ([[1378]]-[[1417]]), que representà l'existència de dos, i fins i tot tres, papes en un mateix moment. En aquest context d'inestabilitat i de descrèdit de les institucions eclesiàstiques, sorgiren pertot arreu veus crítiques contra el poder temporal de l'Església, teories conciliaristes (supremacia del [[concili]] per sobre del papa) i moviments heterodoxos: al Regne de França, se cercà crear una Església "estatal" sotmesa al poder civil ([[gal·licanisme]] a partir de la [[Pragmàtica Sanció de Bourges]]); a [[Anglaterra]], el professor d'[[Oxford]] [[John Wyclif]] i a [[Bohèmia]] [[Jan Hus]]. Ambdós refusaren totalment l'autoritat de l'Església i defensaren la formació de comunitats de predestinats que prepararen el camí a la [[reforma protestant]].
 
El [[concili de Constança]] ([[1414]]-[[1417]]) posà fi al cisma amb l'elecció de [[Martí V]] com a única autoritat. Amb tot, no se solucionaren problemes plantejats com l'autoritat del papa o del concili, o el de l'excessiu luxe eclesiàstic. El segle XV, i sobretot el XVI, foren de profundes commocions i d'enfrontaments religiosos.
1.121.652

modificacions