Forquilla de Hume: diferència entre les revisions

En tercer lloc, Hume assenyala que les relacions de les idees només es poden utilitzar per a provar altres relacions d'idees, i no signifiquen res fora del context de com es relacionen entre si, i per tant no ens diuen res sobre el món. Agafeu la declaració "Un triangle equilàter té tres costats de la mateixa longitud." Mentre que alguns filòsofs anteriors (sobretot [[Plató]] i [[Descartes]]) van sostenir que les declaracions lògiques d'aquest tipus figuren en la realitat més formal, ja que són sempre veritables i immutables, Hume va sostenir que, encara que cert, no contenen la realitat formal, perquè la veritat dels estats es basa en les definicions de les paraules contingudes en aquesta, i no en les coses reals en el món, ja que no hi ha tal cosa com un veritable triangle o la igualtat de la longitud exacta en el món. Aquesta és la raó per la qual les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar qüestions de fet.

 

 

Si és acceptada, la forquilla de Hume fa que sigui inútil tractar de provar l'existència de [[Déu]] (per exemple) com una qüestió de fet. Si Déu no és, literalment, fet de matèria física, i no té un efecte observable en el món, fer una declaració sobre Déu no és una qüestió de fet. Per tant, una declaració sobre Déu ha de ser una relació de les idees. En aquest cas, si es demostra l'afirmació "Déu existeix", en realitat no ens diu res sobre el món, és un joc de paraules. És fàcil veure com la forquilla de Hume anul·la l'argument causal i l'argument [[ontològic]] per l'existència d'un Déu no observable (no material). Tanmateix, això no vol dir que la validesa de la forquilla de Hume implicaria que Déu definitivament no existeixi, només que això implicaria que l'existència de Déu no pot ser provada com un fet sense proves terrenals.