Infart miocardíac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Línia 11:
 
Un infart de miocardi és una urgència mèdica per definició i s'ha de buscar atenció mèdica immediata. Les demores són un error greu que es cobra milers de vides cada any. El pronòstic vital d'un pacient amb infart depèn de:
* l'extensió d'aquest, és a dir la quantitat de múscul cardíac perdut com a conseqüència de la falta d'irrigació sanguínia;
* la rapidesa de l'atenció rebuda.
 
Línia 17:
L'infart de miocardi és la presentació més freqüent de la [[cardiopatia isquèmica]]. L'[[OMS]] va estimar que l'any 2002, el 12,6% de les morts a nivell mundial es devien a una cardiopatia isquèmica,<ref name="WHO-2002">{{ref-llibre|enllaçautor=http://www.who.int/en/|títol=The World Health Report 2004 - Changing History|editorial=[[Organització Mundial de la Salut]]|data=2004|pàgines=120-4|format=PDF|url = http://www.who.int/entity/whr/2004/en/report04_en.pdf|isbn= 92-4-156265-X}}</ref> que és la principal causa de mort en països desenvolupats i la tercera causa de mort en països en vies de desenvolupament, després de la [[SIDA]] i les infeccions respiratòries baixes.<ref name="UCatlas">{{ref-web|títol=Cause of Death - UC Atlas of Global Inequality|editor=Center for Global, International and Regional Studies (CGIRS) at the University of California Santa Cruz|url=http://ucatlas.ucsc.edu/cause.php|consultat= 7 de desembre de 2006}}</ref>
 
En països desenvolupats com els [[Estats Units]], i entre els que també es troba [[Espanya]], les morts per cardiopaties són més nombroses que la mortalitat per [[càncer]].<ref name="causesofdeath">{{ref-web|títol=Deaths and percentage of total death for the 10 leading causes of death: United States, 2002-2003|editor=National Center of Health Statistics|format=[[PDF]]|url=http://www.cdc.gov/nchs/data/hestat/leadingdeaths03_tables.pdf|consultat= 7 d'abril de 2007}}</ref> Les coronariopaties causen una de cada cinc morts als Estats Units i on més d'un milió de persones pateixen un atac coronari cada any, de les quals un 40% morirà com a conseqüència de l'infart.<ref name="AHAstats">{{ref-web|títol=Heart Attack and Angina Statistics|editor=[[American Heart Association]]|data=2003|url=http://www.americanheart.org/presenter.jhtml?identifier=4591|consultat= 7 de desembre de 2006}}</ref> De manera que un nord-americà morirà cada minut d'un esdeveniment coronari patològic.
 
A l'[[Índia]] la malaltia cardiovascular és la principal causa de mort.<ref name="mukhPred">{{ref-publicació| cognom=Mukherjee, A.K|article=Prediction of coronary heart disease using risk factor categories.|publicació= J Indian Med Assoc|data=1995|id={{PMID|8713248}}}}</ref> En aquest país un terç de les morts durant l'any 2007 es devien a una malaltia cardiovascular, xifra que s'espera augmentarà i passarà d'un milió el 1990 i 1,6 milions en 2000, a dos milions per a l'any 2010.<ref name="ghafBurd">{{ref-publicació| cognom=Ghaffar, A.; Reddy, K.S.; Singhi, M|article=Burden of non-communicable diseases in South Asia.|publicació= BMJ|data=2004|volum=328|pàgines=807-810|format=[[PDF]]|url=http://www.bmj.com/cgi/reprint/328/7443/807.pdf}}</ref><ref name="rastPhys">{{ref-publicació| cognom=Rastogi, T; Vaz, M.; Spiegelman, D.; Reddy, K.S.; Bharathi, A.V.; Stampfer, M.J.; Willett, W.C.; Ascherio1, A|article=Physical activity and risk of coronary heart disease in India.|publicació=Int. J. Epidemiol|data=2004|volum=33|pàgines=1-9|format=PDF|url=http://ije.oxfordjournals.org/cgi/reprint/33/4/759.pdf|doi = 10.1093/ije/dyh042}}</ref><ref name="GuptEsca">{{ref-publicació| cognom=Gupta, R|article=Escalating Coronary Heart Disease and Risk Factors in South Asians.|publicació=Indian Heart Journal|data=2007|pàgines=214-17|format=[[PDF]]|url=http://indianheartjournal.com/editorial007.pdf}}</ref>
Línia 82:
 
=== Dispnea ===
La [[dispnea]] o dificultat per poder respirar succeeix quan el dany del cor redueix la despesa cardíac del ventricle esquerre, causant insuficiència ventricular esquerra i com a conseqüència, un [[edema pulmonar]]. D'altres signes inclouen la diaforesi o una excessiva sudoració, debilitat, marejos (és l'únic símptoma en un 10% dels casos), palpitacions, nàusees d'origen desconegut, vòmits i defalliment. És probable que l'aparició d'aquests darrers símptomes sigui conseqüència d'un alliberament massiva de catecolamines del [[sistema nerviós simpàtic]],<ref name="pmid3524599">{{ref-publicació|autor=Little, R.A.; Frayn, K.N.; Randall, P.E. ''et al'' |títol=Plasma catecholamines in the acute phase of the response to myocardial infarction |publicació=Arch Emerg Med |volum=3 |exemplar=1 |pàgines=20–7 |data=1986 |pmid=3524599 |doi=}}</ref> una resposta natural al dolor i les anormalitats hemodinàmiques que resulten com a conseqüència de la disfunció cardíaca.
 
=== Altres signes i símptomes ===