Israel: diferència entre les revisions

El 14 de maig de 1948, el dia anterior a la fi del Mandat Britànic, l'[[Agència Jueva per la Terra d'Israel|Agència Jueva]] proclamà la independència i anomenà el país "Israel", segons el pla de partició de l'ONU. L'endemà, els exèrcits de cinc països àrabs—Egipte, Síria, Jordània, el Líban i l'Iraq—[[Guerra araboisraeliana de 1948|envaïren Israel]],<ref name="npr">{{ref-web|url=http://www.npr.org/news/specials/mideast/history/history3.html |editor=National Public Radio |títol=Part 3: Partition, War and Independence |obra=The Mideast: A Century of Conflict |consulta=2007-07-13 |data=2002-10-02}}</ref> segons el pla del comand militar àrab d'abril.<ref name=palestine/> Tanmateix, atesa la divisió entre els governants àrabs mateixos, que sospitaven que el rei [[Abd-Al·lah I de Jordània|Abd Allah ibn Husayn]] de Transjordània volia dominar Palestina, les forces israelianes pogueren repel·lir els exèrcits invasors i aconseguiren guanys territorials que expandien llurs fronteres més enllà dels límits del pla de partició original.<ref name=palestine/> Des del començament del conflicte, els atacs sionistes havien produït un èxode de la població palestina; en total, per a l'armistici de 1949, i com a conseqüència de la guerra, més de 700.000 palestins havien fugit a les àrees àrabs de Palestina o als altres estats àrabs,<ref name=palestine/><ref name="un">{{ref-publicació|url=http://domino.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/93037e3b939746de8525610200567883 |títol=General Progress Report and Supplementary Report of the United Nations Conciliation Commission for Palestine, Covering the Period from December 11, 1949 to October 23, 1950 |consulta=2007-07-13 |editorial=The United Nations Conciliation Commission |data=1950-10-23}} (U.N. General Assembly Official Records, Fifth Session, Supplement No. 18, Document A/1367/Rev. 1)</ref> i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de [[Judea]] i [[Samaria|Samària]] (687.542), Gaza (961.645), el Líban (400.582), Síria (424.650), Jordània (953,012) i altres països, segons dades de l'ONU.<ref name = ONU_refugiats> [http://www.un.org/unrwa/publications/pdf/rr_countryandarea.pdf Total registered refugees per country and area (PDF). 2005] [[Organització de les Nacions Unides|ONU]], 20 de novembre de 2007</ref> Al final de la guerra, la Legió Àrab de Transjordània prengué el control del centre de Palestina, segons un pla que havien negociat el rei de Transjordània i els líders israelians. Els acords d'armistici entre tots cinc països—Israel, Transjordània, Egipte, el Líban i Síria—foren negociats sota els auspicis de l'ONU el 1949. Transjordània annexà [[Jerusalem Est]] (la ciutat vella) i Palestina central—el territori de Cisjordània—i Egipte mantingué el control de la [[Franja de Gaza]]. Israel, per altra banda, a més del 56% de Palestina que l'havia estat donada segons el pla de partició de l'ONU, mantingué el control de les àrees addicionals de Galilea i altres regions del nord, centre i sud del país, així com la Nova Ciutat de Jerusalem.<ref name=palestine/> Israel fou admès com a membre de les Nacions Unides l'11 de maig de 1949.<ref>{{ref-publicació |url=http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/1ce874ab1832a53e852570bb006dfaf6/0b3ab8d2a7c0273d8525694b00726d1b |editorial=The United Nations |títol=Two Hundred and Seventh Plenary Meeting |data=1949-05-11 |consulta=2007-07-13}}</ref> El futur dels refugiats palestins encara és tema contenciós en el [[conflicte araboisraelià]].<ref>{{ref-web|url=http://web.mit.edu/cis/pdf/VanEvera_flashpointsinwar.pdf |format=PDF |editor=Massachusetts Institute of Technology |cognom=Van Evera |nom=Stephen |consulta=2007-09-11 |títol=Nature of the Flashpoint |obra=Center for International Studies}}</ref><ref>{{harvnb|Reveron|Murer|2006}}</ref>