Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

{{AP|Regne de Portugal|Imperi portuguès}}

[[fitxer: Descobrimentos e explorações portuguesesV2.png|thumb|350px|Descobriments i possessions portugueses]]

 

La Monarquia d'Espanya quedà fonamentada pel seu caràcter supranacional i confessional, bastint la defensa a ultrança del catolicisme com a patró comú de tots els seus estats, i tenint [[Espanya (geografia)]] com a eix central i lloc d'ubicació de la cort.<ref>[http://books.google.cat/books?id=nKUWC-qxOg4C&lpg=PA95&dq=&pg=PA95#v=onepage&q&f=true Galindo Martín, Miguel Ángel (2007), ''Cervantes y la economía'', Universidad de Castilla-La Mancha, pág.95]</ref> Així mateix el govern del monarca s'implementaven des d'una perspectiva espanyola,<ref>[http://books.google.cat/books?id=jlJPsVc8UvQC&lpg=PA473&lr&pg=PA473#v=onepage&q&f=false Ruiz Martín, Felipe (1996), ''La proyección europea de la monarquía hispánica'', Editorial Complutense, pág.473]</ref> amb unes directrius úniques en política exterior<ref name=hispanica>[http://books.google.cat/books?id=WrNkAAOdx2QC&lpg=PA213&dq=&pg=PA213#v=onepage&q=&f=true Pérez, Joseph (2003), ''Historia de España'', Editorial Critica, págs.213-214]</ref> i en les que la [[Corona de Castella]] ocupà una posició com a eix central sobre la resta dels estats de la monarquia.<ref>[http://books.google.cat/books?id=l628eUoidUIC&lpg=PA123&dq=&pg=PA123#v=onepage&q=&f=true Echevarría Bacigalupe, Miguel Ángel (1998), ''Flandes y la monarquía hispánica, 1500-1713'', Silex Ediciones, pág.123]</ref> La Monarquia d'Espanya la formaven la [[Corona de Castella]] -inclòs el [[Regne de Navarra]]-, els [[regnes d'Índies]] que des del 1522 havien esdevingut una possessió patrimonial de la Corona però que jurídicament estaven lligats a Castella, la [[Corona d'Aragó]], els territoris italians del [[Regne de Sicília]], [[Regne de Nàpols]] i [[Regne de Sardenya|Regne de Sardenya i Còrsega]] -que havien estat segregats de la Corona d'Aragó- el [[Regne de Portugal]] i les seves possessions colonials a Amèrica, Àfrica i Àsia, els territoris de l'[[Herència borgonyona]] formats pel [[Franc Comtat]] i els [[Països Baixos Espanyols|Flandes]], el [[Ducat de Milà]], el [[Marquesat de Finale]] i els [[Presidis de Toscana]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=LKqDENqI6AYC&lpg=PA306-IA1&dq=&pg=PA306-IA1#v=onepage&q&f=true Alcalá-Zamora y Queipo de LLano, José (1976), ''Razón de Estado y Geostrategia en la política italiana de Carlos II: Florencia y los presidios (1677-81)'', Real Academia de la Historia, pág.306]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=SL-SSHuoQjgC&lpg=PA14&dq=&pg=PA14#v=onepage&q&f=false Alcalá-Zamora y Queipo de LLano, José (2005), ''La España y el Cervantes del primer Quijote'', Real Academia de la Historia, pág.14]</ref> D'aquesta manera la Monarquia d'Espanya<ref name=estado>[http://books.google.cat/books?id=p69TVVaPZMQC&dq=&pg=PR2#v=onepage&q&f=false Salazar de Mendoza, Pedro (1770), ''Monarquía de España'', volumen 1, ed. Joachin Ibarra, págs. i-iii]</ref> quedà configurada com un conjunt de territoris que amb les seves estructures polítiques, ordenaments jurídics i institucions pròpies estaven governats per el mateix monarca de la [[Casa d'Àustria]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=38I0BeDpwLsC&lpg=PA195&dq=&pg=PA195#v=onepage&q&f=true Ruiz Rodríguez, José Ignacio (2006), ''Apuntes de historia del derecho y de las instituciones españolas'', Librería-Editorial Dykinson, pág.195]</ref> segons el principi ''aeque principaliter'':<ref>[http://books.google.cat/books?id=l628eUoidUIC&lpg=PA121&dq=&pg=PA121#v=onepage&q&f=true Echevarría Bacigalupe, Miguel Ángel (1998), ''Flandes y la monarquía hispánica, 1500-1713'', Silex Ediciones, pág.121]</ref> idiomes, lleis, costums i sistemes polítics i socials seguiren intactes en cada territori. El monarca actuava com a sobirà de cada territori ostentant el seu títol nobiliari corresponent -ja fos rei, duc, marquès o comte- i es regia per la constitució política de cadascun dels seus estats,<ref name=estado/> de manera que el seu poder variava d'un estat a un altre. Per a la governació de tota aquesta pluralitat d'estats que formaven la monarquia, anomenada per aquesta raó en [[politologia]] monarquia composta, es bastí un [[Consells a Espanya|sistema de Consells territorials i temàtics]], sistema que en politologia s'anomena [[règim polisinodial]]. Els Consells estaven constituïts per una reunió de notables que donaven consells al monarca sobre la presa de decisions polítiques.