Nicolau Casaus de la Fuente i Jené: diferència entre les revisions

Casaus combinava la seva feina a l'empresa familiar del sector del tèxtil amb la seva vinculació amb el barcelonisme, tasques a les quals hi va afegir l'activisme [[Catalanisme|catalanista]] i [[Antifeixisme|antifeixista]] als voltants de la [[Guerra Civil]], quan va dirigir la revista Horitzons, de perfil republicà.<ref name="ElPais07">[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Fallece/Nicolau/Casaus/ex/vicepresidente/Barcelona/elpepudep/20070808elpepudep_18/Tes Diari El País - Mor Nicolau Casaus, ex vicepresident del Barcelona (9 d'agost de 2007)] {{es}} [Consulta 07 desembre 2009]</ref> A causa d'aquestes activitats, en acabar la guerra, Casaus va ser detingut (acusat de ''rojo, separatista y auxilio a la rebelión'')<ref name="ElPais07" /> i condemnat a mort (situació que va mantenir-se durant 72 dies). Finalment va passar cinc anys a la presó, i en va sortir sense drets de ciutadà, en tant que expresidiari per motius polítics. Des que va sortir de la presó, va col·laborar activament en moltes activitats relacionades amb el Barça, i tot i que no formava part del club de forma oficial, fou membre del comitè organitzador dels actes d'inauguració del Camp Nou, el [[24 de setembre]] de [[1957]].<ref name="ElPais07" /><ref>[http://www.as.com/futbol/articulo/murio-casaus-cara-amable-nunismo/dasftb/20070809dasdaiftb_47/Tes Diari AS] Article en la mort de Casaus, 09/08/2007 {{es}} [Consulta, 06 desembre 2009]</ref> Malgrat tot, com a conseqüència de les represàlies polítiques imposades per la dictadura, no va poder ser oficialment directiu del Barça fins al 1978, ja en el post-franquisme.<ref name="ElPe1">[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431663&idseccio_PK=1011 El Periódico de Catalunya] ''Casaus, el gran ambaixador culer'', Article de Josep Maria Ducamp, 10/08/2007</ref>