Poblat ibèric del Turó d'en Boscà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m pre-romà ---> preromà |
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de |
||
Línia 18:
Malgrat la seva presència constant des del 1928 a la bibliografia especialitzada sobre l'arqueologia ibèrica i tot ésser el nucli de poblament preromà més important prop de la [[Baetulo]] romana, el jaciment del Turó d'en Boscà ha estat, fins a la dècada del 1970, un jaciment poc treballat arqueològicament. Els primers treballs d'excavació no tingueren lloc fins al 1933, sota la direcció de [[Joaquim Font i Cussó]], any en què es van posar al descobert restes significatives de la fortificació del poblat que van evidenciar la importància del jaciment. A principis dels anys 60 es va produir la troballa fortuïta dels Vas de les Naus. Fou també en aquests anys quan es van reprendre els treballs arqueològics per part d'un equip de la Universitat de Barcelona, dirigit per J. Maluquer de Motes, que va excavar un habitatge ibèric que proporcionà dades suficients per reconstruir tant la seva estructura com els seus usos espacials en el moment de la seva destrucció. Finalment, entre 1978 i 1988 el [[Museu de Badalona]] va desenvolupar una sèrie de campanyes d'excavació a diversos indrets del poblat que van permetre fer una primera aproximació a la seva configuració urbanística i a la cronologia del jaciment.<ref name="patmapa"/>
El Turó d'en Boscà va ser el lloc d'assentament d'un dels poblats ibèrics de més envergadura arqueològica de la comarca del Barcelonès. El jaciment es localitza en el cim i els vessants d'un dels turons de la serralada litoral, essent un més dels poblats de la sèrie que es van establir al llarg de la carena costanera en època ibèrica. La seva posició elevada, 198 m d'altitud sobre el nivell del mar, li donava un ampli domini visual sobre el delta del [[Besòs]] i la totalitat del [[pla de Barcelona]]. El poblat, que ocupava unes 3 ha de superfície, va ser construït adaptant-se a la topografia del terreny. Ocupava el cim del turó, així com els seus vessants. L'extensió pel cantó del mar ha estat documentada per l'arqueologia, restant les altres encara pendents d'excavació, exceptuant la vessant de l'est, les estructures de la qual van ser destruïdes en el moment d'obertura de la pedrera instal·lada en aquest indret a finals dels anys setanta, actuació que va suposar la pèrdua d'una quarta part del poblat. D'entre les estructures exhumades destaquen les restes de fortificació amb diversos trams de muralla i una torre rectangular de construcció sòlida i potent, així com diversos exemplars de cases ibèriques, algunes molt ben conservades en planta, i restes de la disposició urbanística del poblat, amb murs de contenció que sostenen un sistema de terrasses bastant evolucionat, amb carrers planers que recorren longitudinalment cadascuna de les terrasses i carrers esglaonats que les comuniquen entre si. La cronologia del poblat ha quedat també ben establerta: des de la constitució del poblat amb estructures ja pròpiament urbanes a la segona meitat del segle IV aC, fins a l'abandonament del poblat al principi del segle I aC
Els nombrosos materials proporcionats per les excavacions, conservats al Museu de Badalona, són exponents d'aquesta forquilla cronològica que abasta la vida del poblat. Entre aquests materials destaca un vas de ceràmica grisa decorada amb una excepcional doble figuració d'una nau navegant davant un fons que representa un paisatge costaner vist des del mar, segurament la mateixa costa laietana. Les restes arqueològiques exhumades del poblat del Turó d'en Boscà evidencien la importància d'aquest jaciment i el seu gran interès científic, històric i museogràfic, malgrat només estigui excavada una petita part de la seva superfície. Constitueix un dels exponents més significatius de l'hàbitat ibèric de la Laietània litoral, i pel fet d'estar en una zona avui molt densament poblada té unes potencialitats didàctiques considerables. Els elements del poblat posats al descobert en totes les campanyes es troben a la part alta del turó, ja que és l'única àrea en què s'han realitzat treballs arqueològics. Això no obstant, hi ha vestigis suficients per a deduir que l'hàbitat s'estenia pels vessants del turó, fent-se evident, sobretot al vessant sud, més escarpat, quan es van fer les parets de vinya que esglaonen el pendent utilitzant freqüentment restes de parets ibèriques com a base de sosteniment. També hi ha indicis de l'extensió del poblat vers el sud-oest fins al [[Turó d'en Folc]], i el sud-est, restant els altres vessants encara com a reserva arqueològica. La delimitació de la zona arqueològica inclou les restes conegudes fins avui, actualment visitables i protegides amb una tanca metàl·lica.<ref name="patmapa"/>
| |||