Eumènides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix la plantilla {{Infotaula personatge}}
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del
Línia 5:
Havien nascut de la sang d'[[Úranos|Urà]] que va impregnar la Terra ([[Gea]]) quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Formen part de les divinitats més antigues del panteó hel·lènic. Són forces primitives que no reconeixen l'autoritat de les divinitats més joves. Són semblants a les [[Parques]] o als Destins, que no tenen altra llei que ells mateixos, i als quals, fins i tot [[Zeus]] es veu obligat a obeir. [[Epimènides de Creta|Epimènides]] les fa germanes de les [[Moires]], filles de [[Cronos]] i d'[[Eurínome]]. [[Èsquil]], diu que són filles de [[Nix]], la Nit. I [[Sòfocles]], les fa filles de Gea y [[Èreb]], la Foscor. En la tradició òrfica, eren filles d'[[Hades]] i [[Persèfone]]. La ''[[Ilíada]]'' parla clarament de la relació amb l'infern de les Eumènides.
 
A partir dels poemes homèrics la seva missió més important és venjar els crims comesos pels mortals. Les Erínnies dicten a [[Altea (mitologia)|Altea]] el càstig a [[Melèagre]] com a venjança per haver matat els seus oncles. Són les causants de les desgràcies de la família d'[[Agamèmnon]], com a conseqüència del sacrifici d'[[Ifigenia|Ifigènia]]. Elles impulsen [[Clitemnestra]] a matar el seu marit i després, per la mà del seu fill [[Orestes (mitologia)|Orestes]], la castiguen. Persegueixen Orestes com a assassí de la seva mare. Fan un paper semblant en la maledicció que cau sobre [[Edip]].
 
Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant [[Nèmesi]], i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme). Prohibeixen als endevins i als profetes que revelin amb massa claredat els esdeveniments futurs, per no alliberar els humans de la incertesa, ja que s'assemblarien massa als déus. Una de les seves funcions essencials és castigar als homicides, no només els criminals i els assassins que han actuat voluntàriament, sinó l'homicida en general, ja que l'assassinat és una lacra religiosa que posa en perill la coherència del grup. Normalment l'assassí és desterrat del seu país i va errant de ciutat en ciutat fins que troba algú que el purifiqui. Sovint les Eumènides el fan embogir.