Rafelbunyol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del
Línia 286:
[[Fitxer:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni. Portada.JPG|miniatura|Església de Sant Antoni Abad]]
 
* '''Església de Sant Antonio Abad:''' La primera dada que es té sobre la fundació procedeix d'un plet entre el Real Patrimoni i la Parròquia de Rafebunyol el 18 de maig de 1657, en aquest es diu:.''..y es que la fundación y dotación de dicho Beneficio, consta por escritura ante Ramón o Raimundo Estorna, escribano, Nonaas Octobris de anno Nativitte Domini MCCLXXXV, vaxo la invocación de San Antonio de Viannes.''  Raimundo Escorna, senyor de Rafelbunyol al [[segle XIII]], en escriptura de 1289 manà edificar l'Església i altar en honor a Sant Antoni de Vianesco, i nomenà capellà al Pare Raimundo Granell (Vicari General), el qual havia d'administrar els sagraments i celebrar les misses i oficis divins. A més, Raimundo Escorna va cedir una parcel·la per a la construcció d'una casa per al capellà, i el propi edifici del temple i algunes terres per al sosteniment del mateix. El 25 de novembre de [[1491]], En Pere de Eixarch, senyor de Rafelbunyol, va instar al Papa [[Papa Innocenci VII|Inocenci VII]] perquè generés una [[Butlla]] que li concedís la independència parroquial a Rafelbunyol, fins al moment adscrit a la parròquia de Massamagrell. Així doncs, l'1 de març de [[1492]] es va celebrar un acte solemne al fil de l'erecció parroquial, al que van acudir els Comissaris Apostòlics En Joan Honorato Roig i En Miquel, canonge de la [[Catedral de València]]. El 15 de maig d'aquest mateix any es va denominar a Joan García, rector de Rafelbunyol. El primer temple es va construir en [[1289]] i era sobrenomenat "la Barraqueta".<ref>García LLopis, S. 1289-1989 "Setecientos años...", ''Programa oficial de fiestas 1988,'' Ilmo. Ayuntamiento de Rafelbunyol, depósito legal: V.1840-1988, Gráficas Sorells S.C.V. (a disposición en la Biblioteca Municipal de Rafelbunyol)</ref> Aquesta estava configurada per una sola nau rematada amb teulada moruna, el pes de la qual ho sostenien quatre arcs de diafragma. El primer dels arcs s'obria cap a l'entrada principal i estava adornat amb ornaments piramidals i pel [[Tau]] o creu de Sant Antoni. L'església actual data de [[1750]]. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana.<ref name=":6">GONZÁLEZ VANACLOCHA, P. A. U. L. A. (2018). ''Estudio y proceso de intervención de las pinturas murales del Camarín de la Virgen de la Iglesia de San Antonio Abad, en Rafelbunyol (Valencia)'' (Doctoral dissertation).</ref>El campanar, realitzat en [[1705]], està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna i va ser restaurat en [[1983]], aquest a més és de base quadrada, amb tres cossos d'obra i una rematada de rajola massísa que, construït ja al segle XX, rememora la rematada barroca dels campanars valencians codificats per arquitectes-constructors com José Mínguez. Té, en la part posterior del presbiteri, un camarí amb cúpula. Els paraments i les voltes estan decorats amb pintures murals que, en alguns casos, es poden datar en la postguerra. En la façana apareix una configuració renovada; la portada barroca, mutilada en el cos superior en el qual s'alberga l'estàtua del sant titular, va poder ser picada com a conseqüència del gust antibarroc per posteriorment ser treta de nou a la llum en la següent intervenció de la façana. L'interior es troba bastant intervingut. Pauta la seua arquitectura un ordre de capitell compost, amb un entaulament que acusa pilastres, típicament barroques. Entre tots dos, hi ha un cos central compost de contraforts de perfil rectangular. L'Església compta amb influències del matemàtic i teòleg valencià [[Tomàs Vicent Tosca i Mascó|Tomás Vicent Tosca i Mascó]], i a l'interior conserva murals de Salvador Pallás Martínez i Salvador Gil Camarena, els quals van ser encarregats per Encarnación i Enrique Eres, veïns de la localitat. Es tracta d'un Bé de Rellevància Local. En 1989 es van realitzar alguns actes per commemorar el VII Centenari de la construcció de l'Església Primitiva.<ref name=":6" />
 
*'''Creu de Terme (''Creueta dels Germanells''):''' Es troba en una cruïlla de camins, probablement vinculats al trànsit ramader (Sendera Real de [[Sogorb]]). La seua funció a més de la benedicció del camí, està vinculada a l'orientació del caminant. En la creu, en adreça cap a Rafelbunyol, està incisa una inscripció en la qual posa “RFAL-BUNYOL”, mentre que per la part posterior, en el braç de la creu que adreça al nord s'observa la inscripció “PUIG”, i en el sud, una inscripció de difícil lectura. La creu té un gravat amb la data de 1607, que correspon als moments previs a l'expulsió dels moriscs i el arquebisbat i virregnat de [[Juan de Ribera Berenguer|Juan de Ribera.]]