Rafelbunyol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de |
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del |
||
Línia 286:
[[Fitxer:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni. Portada.JPG|miniatura|Església de Sant Antoni Abad]]
* '''Església de Sant Antonio Abad:''' La primera dada que es té sobre la fundació procedeix d'un plet entre el Real Patrimoni i la Parròquia de Rafebunyol el 18 de maig de 1657, en aquest es diu:.''..y es que la fundación y dotación de dicho Beneficio, consta por escritura ante Ramón o Raimundo Estorna, escribano, Nonaas Octobris de anno Nativitte Domini MCCLXXXV, vaxo la invocación de San Antonio de Viannes.'' Raimundo Escorna, senyor de Rafelbunyol al [[segle XIII]], en escriptura de 1289 manà edificar l'Església i altar en honor a Sant Antoni de Vianesco, i nomenà capellà al Pare Raimundo Granell (Vicari General), el qual havia d'administrar els sagraments i celebrar les misses i oficis divins. A més, Raimundo Escorna va cedir una parcel·la per a la construcció d'una casa per al capellà, i el propi edifici del temple i algunes terres per al sosteniment del mateix. El 25 de novembre de [[1491]], En Pere de Eixarch, senyor de Rafelbunyol, va instar al Papa [[Papa Innocenci VII|Inocenci VII]] perquè generés una [[Butlla]] que li concedís la independència parroquial a Rafelbunyol, fins al moment adscrit a la parròquia de Massamagrell. Així doncs, l'1 de març de [[1492]] es va celebrar un acte solemne al fil de l'erecció parroquial, al que van acudir els Comissaris Apostòlics En Joan Honorato Roig i En Miquel, canonge de la [[Catedral de València]]. El 15 de maig d'aquest mateix any es va denominar a Joan García, rector de Rafelbunyol. El primer temple es va construir en [[1289]] i era sobrenomenat "la Barraqueta".<ref>García LLopis, S. 1289-1989 "Setecientos años...", ''Programa oficial de fiestas 1988,'' Ilmo. Ayuntamiento de Rafelbunyol, depósito legal: V.1840-1988, Gráficas Sorells S.C.V. (a disposición en la Biblioteca Municipal de Rafelbunyol)</ref> Aquesta estava configurada per una sola nau rematada amb teulada moruna, el pes de la qual ho sostenien quatre arcs de diafragma. El primer dels arcs s'obria cap a l'entrada principal i estava adornat amb ornaments piramidals i pel [[Tau]] o creu de Sant Antoni. L'església actual data de [[1750]]. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana.<ref name=":6">GONZÁLEZ VANACLOCHA, P. A. U. L. A. (2018). ''Estudio y proceso de intervención de las pinturas murales del Camarín de la Virgen de la Iglesia de San Antonio Abad, en Rafelbunyol (Valencia)'' (Doctoral dissertation).</ref>El campanar, realitzat en [[1705]], està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna i va ser restaurat en [[1983]], aquest a més és de base quadrada, amb tres cossos d'obra i una rematada de rajola massísa que, construït ja al segle XX, rememora la rematada barroca dels campanars valencians codificats per arquitectes-constructors com José Mínguez. Té, en la part posterior del presbiteri, un camarí amb cúpula. Els paraments i les voltes estan decorats amb pintures murals que, en alguns casos, es poden datar en la postguerra. En la façana apareix una configuració renovada; la portada barroca, mutilada en el cos superior en el qual s'alberga l'estàtua del sant titular, va poder ser picada
*'''Creu de Terme (''Creueta dels Germanells''):''' Es troba en una cruïlla de camins, probablement vinculats al trànsit ramader (Sendera Real de [[Sogorb]]). La seua funció a més de la benedicció del camí, està vinculada a l'orientació del caminant. En la creu, en adreça cap a Rafelbunyol, està incisa una inscripció en la qual posa “RFAL-BUNYOL”, mentre que per la part posterior, en el braç de la creu que adreça al nord s'observa la inscripció “PUIG”, i en el sud, una inscripció de difícil lectura. La creu té un gravat amb la data de 1607, que correspon als moments previs a l'expulsió dels moriscs i el arquebisbat i virregnat de [[Juan de Ribera Berenguer|Juan de Ribera.]]
|