Revolució de 1868: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors |
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del |
||
Línia 61:
L'any 2000 Gregorio de la Fuente va publicar un estudi sobre la Revolució de 1868<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal|cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2000 |pàgines= |cita=}}</ref> on va defensar la tesi que la ''La Gloriosa'' s'havia produït com a resultat del conflicte entre dos sectors de les elits polítiques de l'era isabelina: un sector «revolucionari» encapçalat pel [[Partit Progressista (Espanya)|Partit Progressista]] aliat amb el [[Partit Demòcrata (Espanya)|Partit Demòcrata]], i liderat pel general Prim; i un sector conservador que recolzava Isabel II i que estava integrat inicialment pel [[Partit Moderat]] liderat pel [[general Narváez]] i per la [[Unió Liberal]] del general [[Leopoldo O'Donnell]], i que va fracassar en el seu intent de tornar a integrar en el règim els progressistes. Precisament la mort d'aquests dos líders (el primer l'abril de 1868 i el segon el novembre de l'any anterior) va ser un element decisiu per la caiguda d'Isabel II, ja que amb la defunció del primer el règim va perdre al seu principal bastió defensiu per la influència que tenia en l'Exèrcit, i amb la defunció del segon desapareixia l'últim obstacle que impedia que la Unió Liberal es passés al camp «revolucionari», cosa que va segellar el destí final de la monarquia d'Isabel II.<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal|cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2002 |pàgines=46-47 |cita=}}</ref>
En l'estudi de De la Fuente també es criticava la tesi de la causalitat econòmica i social de la revolució de 1868 elaborada en els anys 1970. De la Fuente assenyalava que la [[crisi financera de 1866]] havia afectat tota l'elit política isabelina per igual, per la qual cosa no explicava que un sector seu es mantingués al costat d'Isabel II i un altre al costat revolucionari; per tant, calia descartar la crisi financera com una de les principals causes de la revolució. De fet, es podia constatar que la majoria dels homes de negocis, banquers, grans comerciants i empresaris ni van col·laborar ni es van sumar al pronunciament. Pel que fa a la crisi de subsistències de 1867-1868, De la Fuente també la descartava com a causa directa de la revolució, perquè la mobilització popular es va produir ''després'' de la revolució i
<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal |cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2002 |pàgines=53-57|cita=}}</ref> No obstant això, Josep Fontana, en un llibre publicat el 2007, reafirmava la importància de les causes econòmiques de la revolució de 1868: «La Revolució de 1868 va ser un moviment organitzat des de dalt per polítics i militars que tenien uns objectius limitats: acabar amb el bloqueig del sistema parlamentari que impedia l'accés al poder dels [[Partit Progressista (Espanya)|progressistes]] i implantar unes mesures d'urgència per resoldre la mala situació econòmica, en particular la de les empreses ferroviàries».<ref>{{ref-llibre|cognom=Fontana |nom=Josep |títol=La época del liberalismo. Vol. 6 de la Historia de España|enllaçautor=Josep Fontana |any=2007 |pàgines=354-355|cita=}}</ref>
| |||