Sant Joan de Vilatorrada: diferència entre les revisions

A partir de primers del segle XX l'agricultura anirà perdent la seva importància davant la indústria. A mesura que va depenent de la mecanització minven progressivament el conreu de la [[vinya]] i el de l'[[olivera]], quedant el conreu del cereal ([[ordi]] principalment) molt lligat a la fabricació de pinsos. En el decurs dels primers tres quarts del segle XX la població de Sant Joan creix de manera exorbitant, degut principalment a un creixement natural elevat i als fenòmens migratoris. Cap als anys cinquanta i fins entrats els setanta i com a conseqüència del Pla General d'Estabilització del 1959 comença la segona fase d'industrialització i es produeix la segona onada immigratòria - principalment persones procedents d'[[Andalusia]] i [[Castella]]- que acaba configurant un panorama d'una població elevada (1.652 hab. el 1950 i 6.880 hab. el 1975) i molt heterogènia quant al seu origen (segons dades de l'any 1975: 24% nascuts al poble, 38% a la resta de Catalunya, 29% a Andalusia, 5% a Castella i 4% en altres indrets). A partir d'aquest any començarà una davallada del fet immigratori motivada per una crisi econòmica important i l'arribada al món del treball dels nombrosos joves nascuts cap als anys seixanta. No obstant això, la població ha crescut a un ritme pausat però sostingut (1980: 7.521 hab., 1990: 7.963 hab., 1995: 8.995 hab.).