Sant Joan de Vilatorrada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del
Línia 124:
A mitjans del segle XIX la població era de 454 habitants, mentre que a finals ja arribava als 707 i a principis del segle XX era de 1.454 (1920)..
 
A partir de primers del segle XX l'agricultura anirà perdent la seva importància davant la indústria. A mesura que va depenent de la mecanització minven progressivament el conreu de la [[vinya]] i el de l'[[olivera]], quedant el conreu del cereal ([[ordi]] principalment) molt lligat a la fabricació de pinsos. En el decurs dels primers tres quarts del segle XX la població de Sant Joan creix de manera exorbitant, degut principalment a un creixement natural elevat i als fenòmens migratoris. Cap als anys cinquanta i fins entrats els setanta i com a conseqüència del Pla General d'Estabilització del 1959 comença la segona fase d'industrialització i es produeix la segona onada immigratòria - principalment persones procedents d'[[Andalusia]] i [[Castella]]- que acaba configurant un panorama d'una població elevada (1.652 hab. el 1950 i 6.880 hab. el 1975) i molt heterogènia quant al seu origen (segons dades de l'any 1975: 24% nascuts al poble, 38% a la resta de Catalunya, 29% a Andalusia, 5% a Castella i 4% en altres indrets). A partir d'aquest any començarà una davallada del fet immigratori motivada per una crisi econòmica important i l'arribada al món del treball dels nombrosos joves nascuts cap als anys seixanta. No obstant això, la població ha crescut a un ritme pausat però sostingut (1980: 7.521 hab., 1990: 7.963 hab., 1995: 8.995 hab.).
 
Les fàbriques tèxtils, a partir dels anys seixanta van entrar en un llarg procés d'agonia que conclou l'any 1977 amb el tancament de la més gran de totes, la fàbrica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i símbol d'una etapa que ja és història. La fàbrica [[Pirelli|Pirelli -]]<nowiki/>inaugurada l'any 1924- va poder absorbir part d'aquesta mà d'obra que procedia de l'esmentat sector tèxtil en crisi, així com la indústria Lemmerz, ambdues relacionades amb el sector de l'automòbil, encara que situades als afores del poble en el terme de Manresa,.