Museu Condé: diferència entre les revisions

El duc d'Aumale no tenia fills i el seu nebot i fillol tampoc no tenia descendència. Com que el duc era membre de tres entitats (una d'elles la Comédie de París) que pertanyien a l'Institut de França, va donar el castell i el museu, amb les seves col·leccions, a l'Institut de França. Una de les coses que li havien preocupat més era recuperar pintures de la família. De cultura humanista, li interessava que els quadres "expliquessin històries", segons va dir el príncep d'Arenberg en un homenatge, i això d'explicar històries no ho fa, per exemple, la pintura impressionista —per aquesta raó, no n'hi trobarem ni un sol quadre. Les obres daten, doncs, des de la baixa edat mitjana fins a la primera meitat del segle XIX. Quan va donar el museu, ho va fer amb ordre expressa que mai no es venguessin obres ni que se'n canviés la presentació ni la disposició. Com aA conseqüència d'això, una particularitat d'aquest museu és que és un dels pocs que queden al món en què encara avui les obres s'exposen segons l'estil del segle XIX, és a dir, omplint les parets i sense cap ordre cronològic ni estilístic.