Palma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Com a conseqüència d'això +A conseqüència d'això
Línia 373:
El [[2 d'agost]] de [[1391]] la població [[Cristianisme|cristiana]] en saqueja el [[call]] l'endemà de l'atac al d'[[Inca (Mallorca)|Inca]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |article=Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV |url= http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf |llengua= | consulta=17/5/2012 |publicació=Estudis Baleàrics |volum= |exemplar=n.84/85 |data=febrer/setembre 2006 |pàgines=p.93 }}</ref>
 
A principi del [[segle XVI]], la [[revolta de les Germanies]] i els freqüents atacs dels [[Pirateria marítima|pirates]] [[Turquia|turcs]] i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com aA conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del [[segle XVII]]. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al [[jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura (Palma)|jaciment d'Antoni Maura]], com les restes del bastió del Moll.
 
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats [[Canamunt i Canavall]], amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del [[corsarisme balear]]. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats [[xuetes]].