Curopalata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de càrrecs i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula càrrec polític}}
'''Curopalata''' (en grec: κουροπαλάτης, ''kouropalatēs'' del llatí: ''cura palatii'' "[aquell] qui té cura del palau")<ref name="ODB">{{harvnb|Kazhdan|1991|p=1157}}</ref> era una dignitat nobiliària de la [[Cort (noblesa)|cort]] [[
[[Fitxer:Seal of Michael Kontostephanos, duke of Antioch, 1055.jpg|thumb|[[Segell]] de plom de [[Miquel
La primera referència, com a ''curapalati'', a principis del segle V, en qualitat de funcionari o ''vir spectabilis'', rang immediat sota el ''castrensis palatii'' (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental [[majordom de palau]]).<ref>{{harvnb|Bury|1911|p=33}}</ref> Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu [[Justí II]] el 552, l'ofici prengué un nou significat,<ref>{{ref-web|cognom=Evans|nom=James Allan|títol=An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)|url=http://www.roman-emperors.org/justinii.htm |data= 23 juny 1999 |consulta= }}</ref> i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de [[Cèsar (títol)|Cèsar]] i ''[[nobilissimus]]'' i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al [[Caucas]]. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.<ref name="Toumanoff "/><ref name="Rapp">{{harvnb|Rapp|2003|p=374}}</ref>
Segons el [[Kletorologion]] de Filoteu, escrit el 899, les [[insígnia|insígnies]] del rang eren la [[túnica]] vermella, [[mantell (roba) |mantell]] i cinyell, que eren rebuts de mans de l'emperador
Alguns curopalates coneguts són:
| |||