El desert dels tàrtars: diferència entre les revisions

L'espera sense sentit d'un enemic que mai arriba emparenta aquesta obra amb altres com ''[[Tot esperant Godot]]'' i altres llibres de la [[Literatura de l'absurd]]. La malenconia pel pas del temps i la cerca de [[sentit de la vida]] són els temes principals d'aquesta obra. El tòpic del [[tempus fugit]] apareix de manera explícita al llarg de la narració, ja que el narrador intenta alertar Drogo que el temps corre cada cop més de pressa i que està malbaratant la seva existència en aquell indret perdut. Justament l'espera, el somni, però, és el que acaba tenint sentit per al protagonista, que per aquest motiu no encaixa en la vida civil en els escassos parèntesis on abandona la fortalesa, que esdevé un símbol pel seu caràcter de runa i de frontera. L'únic final possible per a tots els somnis és la mort, que cal afrontar amb valor per justificar l'haver viscut, un missatge que el protagonista comprèn al llit de la fonda als darrers capítols de la novel·la. L'argument de Buzzati va inspirar l'obra ''Waiting for the Barbarians'', de [[John Maxwell Coetzee]].<ref>Peter Boxall, ''1001 BÜCHER DIE SIE LESEN SOLLTEN, BEVOR DAS LEBEN VORBEI IST''. Olms, Zürich 2007, {{ISBN|978-3-283-00529-0}}</ref>

 

<references />

{{autoritat}}