Dent de lleó: diferència entre les revisions

Les [[poncella|poncelles]] es mengen i es conserven en vinagre (països eslaus) o en sal (Sicília) de la mateixa manera que les tàperes. Una altra manera de menjar-les, per exemple a [[Occitània]], és fregir-les en oli d'oliva i fer-ne una truita. També les [[inflorescència|inflorescències]] obertes es poden menjar, en amanides, per exemple, i a més se solen usar per a fer licors; «vi de dent de lleó», una mena d'[[aiguamel]]; o en [[melmelada]], anomenada també, pel seu gust i aspecte, ''[[mel]] de dent de lleó'', i que és tradicional a molts indrets camperols d'[[Europa]].<ref>François Couplan. ''Véritable régime crétois'', de Edicions Ellebore, 2009 {{fr}}, {{ISBN|978-2-86898-936-9}}</ref> A [[Txèquia]] es fa una mena de dolç barrejant els pètals amb mel i deixant que hi donin gust durant un dia sencer, després la filtren i, d'una banda, la mel quedan'és més perfumada, mentre que d'altra s'aprofiten els pètals barrejant-los amb nous picades, o recentment, altrament amb coco ratllat. La corol·la o part inferior de la flor, de color verd, és amarga, cosa per la qual se sol separar dels pètals a moltes preparacions fetes amb flors de dent de lleó.<ref name=couplan/>

Com la majoriamajor depart dels vegetals, i més especialment les herbes, elsles valors de [[greix]]os, [[proteïnes]] i d'[[energia]] ([[calories]]) de la dent de lleó són molt baixos. Les fulles aporten principalment [[vitamines]] i minerals, de les quals destaca la [[provitamina A]], que hi és en una proporció, a igual quantitat en pes, setanta vegades major a la de les taronges i el doble que als espinacs. També conté [[vitamina B1|vitamines B1]], [[vitamina B2|B2]], [[vitamina C|C]] i [[vitamina E|E]]; i quantitats significatives de sals minerals com el calci, potassi, fòsfor, sodi, magnesi i ferro entre d'altres.<ref name=couplan/>