Diferència entre revisions de la pàgina «Sacerdot (Església catòlica)»

cap resum d'edició
Sacerdots són aquells que han rebut el segon o el tercer grau del [[sagrament]] de l'Orde sacerdotal. Popularment s'identifica al sacerdot sol amb el ''[[prevere]]'' (popularment ''capellans''), si bé són ''sacerdots'' també els [[Bisbe|bisbes]], però no els [[Diaca|diaques.]] De fet, l'expressió és utilitzada com a sinònim de prevere, paraula, aquesta última considerada preferible perquè és més precisa i concreta que ''sacerdot.''
 
Tot el [[Cristianisme|Poble de Déu]], gràcies a la unció baptismal, és ungidot un poble "sacerdotal, real i profètic" (cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 784:<ref>[http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p123a9p2_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, primera part, segona secció, capítol tercer]</ref>){{Citació|«En entrar el Poble de Déu per la fe i el Baptisme es participa en la vocació única d'aquest Poble: en la seva vocació sacerdotal: «Crist el Senyor, Pontífex pres d'entre els hòmens, ha fet del nou poble "un regne de sacerdots per a Déu, el seu Pare". Els batejats, en efecte, pel nou naixement i per la unció de l'Esperit Sant, queden consagrats com a casa espiritual i sacerdoci sant.» ».}}
 
== Sacerdoci com a ministeri ==
El sacerdoci de converteix en ''ministeri'' quan deriva de l'[[Orde Sacerdotal|Orde sacerdotal]].{{Citació|«El ministeri eclesiàstic, d'institució divina, és exercit en diversos ordes per aquells que ja d'antic s'anomenen bisbes, preveres i diaques. Els preveres, encara que tenen el cim del pontificat i depenen dels bisbes en l'exercici de la seva potestat, estan, no obstant, units en ells en l'honor del sacerdoci i, en cirtut del sagrament de l'orde, han estat consagrats com a vertaders sacerdots del Nou Testament, a imatge de Crist, summe i etern Sacerdot, per a predicar l'Evangeli i pasturar els fidels i per a celebrar el culte diví.»|{{cita web|url=http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html|título=Constitució dogmàtica sobre l'Església.|apellido=|nombre=|fecha=21 de noviembre de 1964|obra=Lumen Gentium.|idioma=|cita=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150703165604/http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html|fechaarchivo=3 de julio de 2015}}}}
[[Fitxer:US_Navy_050326-N-3644C-056_Chaplain,_Lt._John_Burnette_prepares_communion_for_Easter_Mass_in_the_forecastle_aboard_the_Nimitz-class_aircraft_carrier_USS_Harry_S._Truman_(CVN_75).jpg|miniatura|Sacerdot celebrant l'eucaristia el 2005]]
En general el sacerdot es preocupa de la seva [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]], celebra la [[Missa|Santa Missa]] i administra els [[Sagrament|Sagraments]] a la comunitat. D'ençà del [[Concili de Trento]], per ser [[Orde Sacerdotal|ordenat]] sacerdot, prèviament, cal cursar estudis en el [[seminari]] propi de la [[diòcesi]], o en el propi de l'Orde religiós. Generalment es cursen dos anys de [[Filosofia]] i tres anys de [[Teologia|Teologia.]] A més, segons les diòcesis se sol estar almenys un any més de preparatori i un altre més en acabar els estudis, ja com [[diaca]] fins a rebre el segon grau de l'orde sacerdotal.
El sacerdot és el ''ministre'' d'alguns [[Sagrament|Sagraments]], és a dir, que només ell pot administrar-los:
 
* El [[baptisme]] (els diaques són també ''ministres'' d'aquest sagrament, i, en cas d'urgència, el [[baptisme]] pot ser administrat per un laic<ref>Voir le [http://www.vatican.va/archive/FRA0037/__P2T.HTM CodeCodi de DroitDret CanoniqueCanònic, Can. 861.]</ref>).
* L'[[eucaristia]].
* La [[confirmació]], reservada als [[Bisbe|bisbes]] o als especialment delegats per ells segons el [http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P30.HTM cànon 883].
== Referències ==
{{Referències}}
{{commonscat}}
 
[[Categoria:Jerarquia eclesiàstica]]
10.470

modificacions