Josep Ferrater i Mora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
obra
Línia 23:
A més, però, d'un ambiciós sistema filosòfic, Ferrater Mora ha deixat treballs valuosos en [[ontologia]], [[història de la filosofia]], [[metafísica]], [[antropologia]], [[filosofia de la història]] i de la [[filosofia de la cultura|cultura]], [[teoria del coneixement]], [[lògica]], [[filosofia de la ciència]] i [[ètica]] i fins i tot en [[cinematografia]] com a [[Director de cinema|realitzador]]. La seva obra literària es desenvolupa sobretot a la seva maduresa (entre 1979 i 1991), quan publica una sèrie de novel·les que tenen molt bona acollida de públic i crítica.<ref name="gencat"/>
 
A ''Una mica de tot'' (1961) va aplegar els escrits fets a l'exili en revistes com ''Germanor'', ''Recull Literari'' o a la ''[[Revista de Catalunya]]''. També destaca entre la seva producció ''El llibre del sentit'' (1948), ''Reflexions sobre Catalunya'' (1955) o, ''La filosofia en el món d'avu''i (1965) o ''Ètica aplicada'' (1981) escrit conjuntament amb la seva esposa [[Priscilla Cohn]]. Com a literat va escriure novel·la i narració, amb obres com ''Voltaire en Nueva York'' (1985) o ''El joc de la veritat'' (1988). També cal destacar el recull de correspondència entre Ferrater Mora i el poeta [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], ''Joc de cartes'' (1988), i de manera pòstuma l'assaig ''El seny'' (1995).<ref name="gencat"/>
 
[[Doctor Honoris Causa]] de diverses universitats, entre elles la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] i la [[Universitat de Barcelona|de Barcelona]], on va estudiar, l'any 1984 va rebre la [[Creu de Sant Jordi]] i el 1985, el [[Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats]] ''en reconeixement al seu esforç integrador dels mons de la comunicació i les humanitats i d'esclariment i difusió de les idees filosòfiques''.