Guerra del Yom Kippur: diferència entre les revisions

{{Infotaula conflicte militar

| nom = Guerra del Yom Kippur /<br> Guerra d'Octubre<ref group="Nota">([[hebreu]]: מלחמת יום הכיפורים, transliterat '' Milẖemet Yom HaKipurim '', ó מלחמת יום כיפור transliterat '' Milẖemet Yom Kipur ''<br>[[àrab]]: حرب أكتوبر transliterat '' ḥarb ʾUktōbar '' ó حرب تشرين transliterat '' ḥarb Tišrīn '')</ref>

| conflicte = [[Conflicte araboisraelià]]

| imatge = Bridge Crossing.jpg

| peu_de_foto = Tropes egípcies travessant el Canal de Suez el 7 d'octubre

| dates = 6 – 25 d'octubre de 1973

| territori = Ambdues ribes del [[Canal de Suez]], els [[Alts del Golan]] i les zones circumdants

| casus = Retenció [[Israel|israeliana]] del territori capturat a [[Egipte]] i [[Síria]] durant la [[Guerra dels Sis Dies]]

*Victòria tàctica israeliana<ref>{{citar ref|cognom= Herzog

|títol= The War of Atonement |editorial= Little, Brown and Company |any= 1975}}. Foreword.</ref><ref>{{citar ref|autor= Insight Team of the London Sunday Times |títol= Yom Kippur War |editorial= Double Day and Company

* [[Guerra del Yom Kippur#Efectes a llarg termini|Veure ''Efectes a llarg termini'']]

| estatus =

| coordenades = <!-- {{coord||||N||||O|type:city|display=inline,title}} -->

| bàndol1 = [[Fitxer:Flag of Israel.svg|25px|border|Bandera d'Israel]] [[Israel]]

| força_numèrica2 = '''Egipte''': 650.000<ref name="Rabinovich, p54">{{citar ref|cognom= Rabinovich |pàgina= 54}}</ref>–800.000<ref>{{citar ref|cognom= Herzog |pàgina= 239}}</ref> soldats, 1.700 tancs (1,020 crossed),<ref name="Shazly p.244" /> 2.400 transports blindats, 1,120 peces d'artilleria,<ref name=100mm/> 400 avions de combat, 140 helicòpters,<ref>Shazly, p. 272.</ref> 104 vaixells, 150 de superfície amb bateries de míssils (62 al front)<ref name = "Haber & Schiff, p 30 31">Haber & Schiff, p 30 31</ref> <br />'''Síria''': 150.000<ref name="Rabinovich, p54"/> soldats, 1.200 tancs, 800–900 transports blindats, 600 peces d'artilleria,<ref name=100mm/><ref name=Jordan1973 /><br />'''Forces expedicionàries''' *: 100.000 soldats,<ref name="Rabinovich, p54"/> 500-670 tancs,<ref name="Rabinovich, 314" /><ref>{{citar ref|cognom= Bar-On |nom= Mordechai |títol= A Never Ending Conflict

|editorial= Greenwood Publishing |any= 2004 |pàgina= 170}}</ref> 700 transports blindats<ref name="Rabinovich, 314" />

| baixes1 = 2.521<ref name="autogenerated6"/>–2.800<ref name="Garwych, p. 243"/> morts <br />7,250<ref>{{citar ref|cognom= Rabinovich |pàgina= 497}}</ref>–8.800<ref name="Garwych, p. 243">Garwych, p. 243</ref> ferits<br />293 capturats<br />400 tancs destruïts<ref name="Rabinovich, 496"/><br />102 avions destruïts<ref name="White House Military Briefing"/>

| baixes2 = 8.000<ref name="Garwych, p. 243"/>–18.500<ref name="autogenerated87"/> morts<br />18.000<ref name="Garwych, p. 243">Garwych, p. 243</ref>–35.000<ref>Rabinovich p. 497</ref> ferits<br />8.783 capturats<br />2.250<ref name="Rabinovich, 496-7"/>–2,300<ref name="Garwych p 244"/> tancs destruïts o capturats<br />341<ref name="Garwych, p. 243"/>–514<ref name="Herzog, 260"/> avions destruïts<br />19 vaixells enfonsats<ref>{{ref-llibre | títol = The War of Atonement: The Inside Story of the Yom Kippur War | nom = Chaim | cognom = Herzog | pàgines = p 269| lloc = London | editorial = Greenhill Books | anyarxiu = 1975 | any = 2003 | isbn = 9781853675690}}</ref>

| notes = No tots van participar en operacions de combat

}}

 

El 27 i el 30 de setembre, dues tandes de reservistes van ser cridats per l'exèrcit egipci per participar en les maniobres. Dos dies abans de l'esclat de la guerra, el 4 d'octubre, el comandament egipci va fer pública la desmobilització de part dels reservistes cridats el 27 de setembre per disminuir les sospites al costat israelià. Uns 20.000 soldats van ser desmobilitzats, i subseqüentment alguns d'aquests homes van rebre permís per realitzar la ''[[Umrah]]'' (pelegrinatge) a [[La Meca]].<ref>Shazly, p. 207</ref><ref>Gawrych 1996, p. 24</ref> Els informes també donaven instruccions als cadets de les acadèmies militars perquè reprenguessin els seus estudis el 9 d'octubre.<ref name="intelligence" />

L'1 d'octubre, un investigador de l'Aman, el tinent Binyamin Siman-Tov, presentà un informe on argumentava que els desplegaments i les maniobres al Canal de Suez semblaven un camuflatge per a una travessa real del Canal. Siman-Tov envià un informe més comprensible el 3 d'octubre. Ambdós van ser ignorats pel seu superior.<ref name="intelligence" />

 

 

L'11 d'octubre, naus llançamíssils israelianes enfonsaren dos llançamíssils sirians en un enfrontament davant de [[Tartus]]. Durant la batalla, un mercant soviètic va rebre l'impacte dels míssils israelians i s'enfonsà.<ref name="littlerock">{{citar ref|títol=How did the U.S.S. Little Rock and her Crew Participate in the Arab-Israeli Yom Kippur War? |url= http://www.usslittlerock.org/Historic%20Events/LittleRockYomKippur.html |editorial=USS Little Rock Association }}</ref>

Durant la darrera setmana de la guerra, els homes-granota egipcis realitzaren 3 ó 4 atacs sobre [[Elat]], causant danys menors però creant alarma.<ref name="group73" />

[[Fitxer:Baniasfmkesh.jpg|thumb|left|Una terminal petrolera siriana a [[Baniyas]] després d'haver estat bombardejada per [[vaixell llançamíssils classe Sa'ar 3|llançamíssils classe ''Sa'ar 3'']].]]

 

Els soviètics enviaren 63.000 tones més, principalment a Síria, mitjançant transports navals el 30 d'octubre.<ref>Shazly, pp. 274–275 Shazly states that "...the Soviet Union mounted a sea-borne resupply operation: no less than 63,000 tons, mainly to Syria, by October 30"</ref><ref>Quandt, 25–26 (pdf pages 37–38) gives the airlift total as approximately 12,500 tons; Quandt 23 (pdf page 35) gives the sealift total as approximately 63,000 tons.</ref> L'historiador Gamal Hammad afirma que 400 tancs [[T-55]] i [[T-62]] arribats per mar van ser dirigits a substituir les pèrdues sirianes, transportades des del port d'[[Odessa]] al [[mar Negre]] fins al port sirià de Latakia. Hammad afirmà que Egipte no va rebre tancs dels soviètics,<ref>Hammad, p.382</ref> afirmació discutida per Schiff, que afirmà que els carregats de tancs i armament divers arribaren als ports egipcis, [[Algèria|algerians]] i sirians durant la guerra. La via marítima podria haver traslladat [[Projecte soviètic de la bomba atòmica|armes nuclears soviètiques]], que van quedar-se al port d'Alexandria sense ser descarregades fins a novembre per tal de fer front als preparatius nuclears israelians, que els satèl·lits soviètics havien detectat. La preocupació estatunidenca sobre les possibles ogives nuclears pels míssils ''Scud'' soviètics a Egipte contribuïren a la decisió de Washington a declarar el nivell [[DEFCON|DEFCON 3]].

 

Al front del Golan, les forces sirianes van rebre suport directe dels tècnics i dels militars soviètics. En començar la guerra s'estima que hi havia uns 2.000 soviètics a Síria, dels quals 1.000 servien a les unitats de defensa aèria siriana. Els tècnics soviètics repararen els tancs malmesos, l'equipament de radar i dels SAMS, muntaven els caces que arribaven per via marítima, i portaven els tancs des dels ports fins a Damasc. Tant al front del Golan com al del Sinaí, el personal militar soviètic es dedicà a recuperar tot l'equipament militar israelià abandonat per enviar-lo cap a Moscou.<ref>Rabinovich, p. 325</ref> Els consellers soviètics estaven presents als posts de comandament sirians "a tots els graons, des de batalló fins a dalt, incloent-hi el quarter general suprem". Alguns soviètics van entrar en combat amb els sirians, estimant-se que uns 20 van resultar morts en combat i diversos més van ser ferits. Al juliol de 1974, el ministre de defensa israelià [[Ximon Peres]] informà la [[Knesset]] que diversos oficials soviètics de molt alt rang havien resultat morts al front sirià durant la guerra. Va haver-hi rumors segons els quals alguns havien estat fets presoners, però es negà. Malgrat això, s'assenyalà que es permeté emigrar a diversos jueus soviètics després de la guerra, fent que se sospités que es tractava d'un intercanvi ocult. ''[[The Observer]]'' va informar que 7 soviètics uniformats van ser fets presoners en rendir-se quan els israelians van superar el seu búnker. Els israelians suposadament van portar els presoners a la [[base aèria Ramad David]] per interrogar-los, i tractaren l'incident amb un gran secret.<ref name="group73" /><ref>Porter, Bruce D. – ''The USSR in Third World Conflicts, Soviet Arms and Diplomacy in Local Wars'', p. 135</ref>

Al vespre del 25 d'octubre, Kissinger aparegué davant la premsa al [[Departament d'Estat dels Estats Units|Departament d'Estat]]. Va descriure les diverses etapes de la crisi i l'evolució de la política estatunidenca. Va examinar les dues primeres dues setmanes de la crisi i l'alerta nuclear, reiterà l'oposició de les tropes americanes i soviètiques a la zona i s'oposà més fortament als moviments unilaterals soviètics. Llavors repassà les perspectives per a un acord de pau, el qual va qualificar de "molt prometedor", i va tenir paraules conciliatòries cap a Israel, Egipte i fins i tot per a la Unió Soviètica. Kissinger va concloure la seva intervenció parlant sobre els principis d'una nova política estatunidenca vers el conflicte araboisraelià dient:<ref>Quandt 2005, p. 123–124</ref>

<blockquote>''La nostra posició és que... les condicions que produïren aquesta guerra eren clarament intolerables per a les nacions àrabs i que en el procés de negociacions serà necessari fer concessions substancials. El problema serà per relacionar la preocupació àrab per la sobirania sobre els territoris que preocupen Israel per la seguretat a la frontera. Creiem que el procés de les negociacions entre les parts és un component essencial de tot això.''</blockquote>

[[William B. Quandt|Quandt]] considerà que "''Va ser una actuació brillant, una de les més impressionants.''" Una hora més tard el Consell de Seguretat de l'ONU adoptà la Resolució 340. En aquesta ocasió l'alto el foc es va respectar, i la quarta guerra araboisraeliana havia acabat.

[[Fitxer:UN Kilometer 101.jpg|thumb |Forces d'emergència de les Nacions Unides al kilòmetre 101.]]

* [[Conflictes fronterers entre Síria i Israel]]

 

{{referències|grup="Nota"}}