Batalla de Tsushima: diferència entre les revisions

| imatge = MIKASAPAINTING.jpg

|peu_de_foto= L'almirall [[Tōgō Heihachirō]] al pont de comandament del vaixell [[Mikasa]] poc abans de la batalla.

|conflicte=[[Guerra russojaponesa]]

|data=27-28 de maig de 1905

|baixes1 = 117 morts

|baixes2 = 4.380 morts

|}}

La '''Batalla de Tsushima''' (Japonès: 対馬海戦, tsushima-kaisen, Rus: Цусимское сражение, Tsusimskoye srazheniye) fou una batalla naval entre [[Rússia]] i el [[Japó]] durant la [[Guerra russojaponesa]] que suposà la victòria definitiva japonesa en la guerra. Fou lliurada a l'[[estret de Tsushima]], entre la [[Península de Corea]] i el sud del Japó. En aquesta batalla la flota japonesa va destruir dos terços de la flota russa del [[mar Bàltic|Bàltic]] que havia recorregut 33.000 kilòmetres per arribar al lloc de l'encontre. La batalla va ser qualificada per diversos escriptors com l'esdeveniment naval més important des de la [[Batalla de Trafalgar]].

 

Coneguda també com la "Batalla Naval del Mar del Japó" (Japonès: 日本海海戦, nihonkai-kaisen) i la "Batalla de l'Estret de Tsushima", fou la més gran batalla naval lliurada entre Rússia i el Japó durant la Guerra Russo-Japonesa. Aquesta va ser l'única batalla naval decisiva de la història lliurada per modernes flotes de [[cuirassat]]s d'acer,<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=RBC2nY1rp5MC&pg=PA459&dq=%22battle+of+tsushima%22+decisive+sea+battle#v=onepage&q=%22battle%20of%20tsushima%22%20decisive%20sea%20battle&f=false|pàgina=459|títol= Military communications: from ancient times to the 21st century |nom=Christopher H.|cognom=Sterling |editorial= ABC-CLIO|any= 2008|isbn= 1-85109-732-5|citació=''The naval battle of Tsushima, the ultimate contest of the 1904–1905 Russo-Japanese War, was one of the most decisive sea battles in history.''}}</ref> la primera batalla naval en què la [[Radiotelegrafia|telegrafia sense fils]] va jugar un paper críticament decisiu, i ha estat definida com "l'eco moribund d'una vella era – per darrer cop a la història de la guerra naval vaixells de línia d'una flota vençuda es rendiren a alta mar."<ref>Brown p. 10</ref>

 

La batalla tingué lloc entre el 27 i el 28 de maig de 1905 (14 i 15 de maig segons el calendari Julià aleshores vigent a Rússia) a l'Estret de Tsushima entre Corea i el sud del Japó. En aquesta batalla la Flota Japonesa de l'Almirall Tōgō Heihachirō va destruir dues terceres parts de la Flota Russa de l'Almirall Zinovy Rozhestvensky, que havia dut a terme un viatge de més de 18.000 milles nàutiques (33.000 km) per arribar a l'Orient Llunyà. A Londres el 1906, Sir George Sydenham Clarke va escriure, "La batalla de Tsu-shima és de lluny l'esdeveniment naval més gran i important des de Trafalgar"; dècades més tard, l'historiador Edmund Morris afirmava que continuava sent la més gran batalla naval des de Trafalgar.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morris|nom=Edmund|enllaçautor=Edmund Morris (writer)|títol=[[Theodore Rex (book)|Theodore Rex]]|isbn=0-394-55509-0|any=2001}}</ref>

===Conflicte a l'Orient Llunyà===

El 8 de febrer de 1904 [[destructor]]s de la Marina Imperial Japonesa van llançar un atac per sorpresa contra la Flota Rússia de l'Orient llunyà ancorada a Port Arthur; 3 vaixells — 2 cuirassats i un creuer — resultaren danyats a l'atac. Així va començar la Guerra Russo-Japonesa. El primer objectiu del Japó era assegurar les seves línies de comunicació i subministrament amb el continent asiàtic, permetent-li així dur a terme una guerra terrestre a Manxúria. Per tal d'aconseguir això, era necessari neutralitzar el poder naval rus a l'Orient llunyà. En un primer moment, les forces navals russes romangueren inactives i no s'enfrontaren als japonesos, de manera que aquests van poder desembarcar tropes a Corea sense oposició. Tanmateix, els russos es revifaren amb l'arribada de l'Almirall Stepan Makarov i aconseguiren un cert grau d'èxit contra els japonesos. El vaixell insígnia de l'Almirall Makarov, el cuirassat ''Petropavlovsk'' va col·lidir amb una mina, i Makarov es trobava entre els morts. Els seus successors no van aconseguir desafiar la Flota Japonesa, i els russos van restar bloquejats a la seva base de Port Arthur.

Cap al maig, els japonesos havien desembarcat forces a la península de Liaodong i a l'agost començà el setge de la base naval. El 9 d'agost, l'almirall Wilgelm Vitgeft, comandant del 1r esquadró del Pacífic, rebé l'ordre de dirigir-se amb la seva flota a Vladivostok, unir-se allà amb l'esquadró que s'hi trobava estacionat, i aleshores enfrontar-se a la FIJ en un combat decisiu.<ref>Forczyk pp. 26 & 54</ref> Tanmateix, tots dos esquadrons de la flota russa del Pacífic van acabar sent dispersats a les batalles del Mar Groc del 10 d'agost i d'Ulsan el 14 d'agost de 1904. El que quedava del poder naval rus acabaria sent enfonsat a Port Arthur.

 

 

'''Pèrdues japoneses'''

Els japonesos perderen únicament tres bots [[torpediner]]s (Ns. 34, 35 i 69), a més de 117 morts i 500 ferits.<ref>Regan; ''The Guinness Book of Decisive Battles-The Battle of Tsushima 1905'', p. 178</ref>

 

===Conseqüències polítiques===

El prestigi de la Rússia Imperial quedà molt malmenat i la derrota representà un cop duríssim per la dinastia Romanov. Gairebé tota la Flota Russa es perdé en una sola batalla; el iot ràpid armat ''Almaz'' (classificat com a creuer de 2a classe) i els destructors ''Grozny'' i ''Bravy'' foren els únics vaixells russos que aconseguiren arribar a Vladivostok. En el llibre ''Els Canons d'Agost'', Barbara Tuchman afirma que la derrota de Rússia va desestabilitzar l'equilibri de poder a Europa, afavorint els Poders Centrals (Alemanya i l'Imperi Austro-hongarès) i contribuint a la seva decisió d'anar a la guerra el 1914.

La batalla tingué un profund impacte cultural i polític al Japó. Era la primera derrota d'una potència europea a mans d'una nació asiàtica, emprant l'aleshores moderna tecnologia industrial. Va afeblir també la noció de la superioritat blanca, amplament acceptada a la societat occidental fins aquell moment. La victòria va establir el Japó com la sisena potència naval del món, mentre que la Marina Russa va passar a ser poc més forta que l'Austro-hongaresa.

Al ''Llibre Guiness de Batalles Decisives'', Geoffrey Regan afirma que la victòria va enfortir el cada cop més agressiu ''establishment'' polític i militar japonès. Segons Regan, l'aclaparadora victòria japonesa a Tsushima:

''...va crear una llegenda que enlluernaria els dirigents japonesos durant quaranta anys. Un Almirall Britànic va escriure un cop: 'Calen tres anys per construir un vaixell, però tres-cents per construir una tradició.' Els japonesos cregueren que la victòria a Tsushima havia acomplert aquesta tasca en pocs anys... Havia estat massa fàcil. La victòria de Tōgō sobre una de les grans potències del món va convèncer alguns militars japonesos que amb més vaixells, més grans i millors, es podrien aconseguir victòries similars per tot el Pacífic. Potser cap potència podria resistir la Marina Japonesa, potser ni tan sols els Britànics o els Americans...

Regan creu que la victòria va contribuir a situar els japonesos en el camí que els conduí posteriorment al desastre, "perquè el resultat era enganyós. Certament la Marina Japonesa ho havia fet bé, però no era invencible i els seus oponents havien estat febles... La victòria de Tōgō [va ajudar] a col·locar el Japó en una ruta que l'acabaria duent a la Segona Guerra Mundial."