Guerres hussites: diferència entre les revisions

|bàndol1= [[hussites]] (utraquistes, taborites)<br>aliats:<br>polonesos i lituans

|bàndol2= [[Sacre Imperi Romanogermànic]]<br> [[Regne d'Hongria]]<br> [[Orde de Malta]]<br>[[Orde Teutònic]]

|}}

Les '''croades contra els hussites''', també anomenades '''guerres hussites''' o '''guerres de Bohèmia''' fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segismon]] i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de [[Jan Hus]] a Bohèmia, entre el [[1420]] i el [[1434]].

 

Tàbor esdevingué aviat el centre dels hussites que es diferenciaven dels utraquistes perquè només en reconeixien dos sagraments –el [[baptisme]] i la [[comunió]]– i perquè rebutjaven la parafernàlia de la litúrgia catòlica. A Tàbor establiren un govern democràtic i una manera de vida purista. Escolliren quatre caps per representar el poble (''hejtmané''), un dels quals fou Žižka, i s'instituí una estricta disciplina militar.

== Tàctiques de guerra ==

[[File:Wagenburg.jpg|thumb|230px|Carros de combat hussites]]

[[File:Ussita pavese shield Prag Museum 1429.jpg|thumb|200px|Escut hussita amb decoració.]]

Durant aquestes guerres, els hussites efectuaren ràpids atacs als països veïns, operacions que ells en deien «''fer una bella cavalcada''» (''Spanilé jízdy''). Això passà sobretot sota el comandament de Prokop ''el Gran'': envaïren [[Silèsia]], [[Saxònia]], [[Regne d'Hongria|Hongria]], [[Lusàcia]] i [[Meissen (ciutat de Saxònia)|Meissen]]. Atacaven els països que havien donat subministraments a les tropes alemanyes durant les croades, per persuadir-los de no tornar-ho a fer. Tanmateix, els atacs no tingueren l'efecte desitjat i aquests països continuaren subministrant soldats i queviures a les croades contra els hussites.

Durant una guerra entre Polònia i l'[[Orde Teutònic]], algunes tropes hussites ajudaren als polonesos. El 1433, un exèrcit hussita de 7.000 homes marxà per Neumark en direcció a [[Prússia (regió)|Prússia]] i capturà [[Tczew|Dirschau]], a la vora del [[Vístula]]. Després continuaren cap a la desembocadura d'aquest riu, a prop de [[Gdańsk|Danzig]] i allà celebraren la victòria amb gran pompa per demostrar que res que no fos la mar els podria aturar. L'historiador prussià [[Heinrich von Treitschke]] escriuria més tard que «"saludaren al mar amb una salvatge cançó [[txec]]a sobre els guerrers de Déu i ompliren les seves cantimplores amb aigua salada com a mostra que el Bàltic obeïa els eslaus un cop més."»{{sfn|Von Treitschke|2013|p=128}}

 

== Converses de pau ==

El seguit de victòries, gairebé sense interrupció del hussites feien sense sentit qualsevol esforç de provar de sotmetre'ls per les armes. A més, el fort caràcter democràtic del moviment hussita incitava els prínceps alemanys a voler la pau, puix que temien que aquestes idees es propaguessin en els seus països. Molts hussites, especialment el clergat utraquista, eren favorables a la pau. Les negociacions per la pau començaren en el [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|concili de Basilea]] que fou convocat el 3 de març del 1431. La Santa Seu, consentí de mala gana la presència dels que consideraven heretges, però refusaren indignats el suggeriment dels hussites de convidar els membres de l'[[Església Ortodoxa]] i d'altres creences cristianes. Abans de donar el braç a tòrcer, l'Església Catòlica decidí convocar una darrera croada.

== Cinquena croada contra els hussites ==

L'1 d'agost del 1431 un gran contingent de croats comandats per [[Frederic I de Brandenburg]], acompanyat pel cardenal Giuliano Cesarini com a legat papal, travessà la frontera amb Bohèmia. El 8 d'agost els croats arribaren a la ciutat de [[Domažlice]] i iniciaren un setge. El 14 d'agost, arribà un exercit hussita amb uns 6.000 polonesos sota el comandament de Prokop ''el Gran'', que derrotà completament els croats en la [[batalla de Domažlice]]. Segons diu la llegenda, en veure els estendards hussites i sentir el seu himne de batalla, "[[Ktož jsú boží bojovníci]]" («Nosaltres, els guerrers de Déu»), els assetjant entraren en pànic i fugiren.

* {{ref-llibre|cognom=Von Treitschke|nom= Heinrich |títol= Treitschke's Origins of Prussianism (Routledge Revivals) : the Teutonic Knights (ebook ed.)|editorial= Taylor and Francis|any=2013|isbn=9781134582211}}

* {{ref-llibre|cognom= Von Dehsen|nom=Christian D.|cognom2= Harris|nom2= Scott L.|títol=Philosophers and Religious Leaders |editorial= Greenwood Publishing Group|any= 1999}}

 

{{Croades}}