Segona Guerra Civil romana: diferència entre les revisions

Durant la dècada dels [[80 aC]] la divisió va arribar al seu apogeu amb les rivalitats, els desacords i l'enfrontament personal entre [[Gai Mari]] i [[Luci Corneli Sul·la]] per ostentar el comandament en la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]] del [[Regne del Pont]]. Quan Mari va aconseguir a través de l'[[Assemblea de la Plebs]] desposseir Sul·la del comandament (que li havia estat atorgat pel Senat), aquest va donar un verdader [[cop d'estat]] marxant amb el seu exèrcit cap a Roma.

 

 

Va ser la primera vegada en la història que un [[ciutadania romana|ciutadà romà]] marxava contra Roma al comandament de les seves legions, trencant la legalitat republicana i creant un perillós precedent per a la posteritat. Sul·la va deixar Roma a càrrec d'un [[cònsol romà|cònsol]] ''popular'' i un altre ''optimate'', i va marxar a lliurar la [[Primera guerra mitridàtica]]. Entretant, Mari i els seus partidaris populars van retornar i van realitzar una sagnant repressió. Van instaurar un règim autocràtic anticonstitucional que, després de la mort de Mari, va recaure en la persona de [[Luci Corneli Cinna]].